Raimon Obiols: L’apunt del dia/297 (Gaza: tragèdia anacrònica, tragèdia futura?)
Gaza: tragèdia anacrònica, tragèdia futura?
11 de desembre de 2023
Escriu Rafael Poch a CTXT que «a l’Orient Mitjà té lloc una tragèdia anacrònica: l’intent de resoldre amb mètodes de segles passats una situació que esdevé al segle XXI», i es demana si aquest anacronisme anuncia una possible catàstrofe a venir: un “Gaza planetari” amb «illes de benestar i dret estrictament protegides per exèrcits i flotes armades per a, diguem, el 20% de la població mundial, i recloure la resta en zones humanament i ambientalment desastrades».
És una possibilitat que avala amb xifres terribles. D’una banda, «a 4 de desembre, Israel ha matat a quasi 20.000 palestins, la majoria civils, en vuit setmanes de guerra contra Hamàs a Gaza, més que en 106 anys de presència jueva a Palestina». De l’altra, «els 28.000 morts registrats en el Mediterrani des de 2014», un anticip de «la gran emigració mediambiental que ens espera».
«Si aquesta pauta funciona política i mediàticament a Palestina, pot funcionar també en altres latituds i situacions que encara han de venir», conclou Poch, que reprodueix unes paraules recents del president colombià Gustavo Petro: «Allò que el bàrbar poder militar del nord ha desencadenat sobre el poble palestí és l’avantsala d’allò que desencadenarà sobre tots els pobles del sud quan, per efecte de la crisi climàtica, ens quedem sense aigua; l’avantsala d’allò que desencadenarà sobre l’èxode de gent que, per centenars de milions, aniran del sud al nord».
No està escrit enlloc que el futur hagi de de ser fatalment aquesta catàstrofe humana. Però les senyals d’alarma es multipliquen i sonen molt fort. És evident que estem davant d’unes crisis que poden acabar confluint en una espiral incontrolable. Per tal d’assolir un futur amb més seguretat, pau i justícia, cal a Europa una inflexió progressista i europeísta davant del canvi d’època que estem vivint.
Ahir, a Berlín, Pedro Sánchez va alertar que ara «els partits tradicionals conservadors no intenten simplement preservar alguna cosa», sinó que busquen un retorn al passat «empesos per l’extrema dreta», i que això «pot ser letal per a la democràcia». Va dir que «ho hem vist als Estats Units, també al Brasil i ara a l’Argentina, i n’hem estat testimonis a Europa», i que Europa es troba «davant d’un dilema existencial», entre «una Europa per la integració, la democràcia i la justícia social o una Europa que torni als anys trenta, fracturada i dominada per la por».
Aquest és un repte essencial que demana a crits una resposta, amb una nova generació política de joves que no es limitin a la protesta momentània i que facin seu el camí persistent de les solucions europees.
