Raimon Obiols: L’apunt del dia/299 (L’elefant i el català)

L’elefant i el català

14 de desembre de 2023

    Jo tenia un amic que es deia Ramón Fernández Jurado, nascut a Almería. Un dia em va contar com va arribar a Catalunya. Havia vingut d’infant, ara fa cent anys, amb la seva mare i uns germans més petits, a bord d’un petit vaixell de cabotatge que els desembarcà a Palamós. Quan al moll van sentir parlar català, la mare i els més petits es posaren a plorar perquè es pensaren que els havien enganyat i abandonat a França.

 Va combatre al front d’Aragó, a la 29 Divisió, amb Orwell. Va fer la clandestinitat els anys 40, passà anys a Xile, tornà a Catalunya. Era ebenista i fou mestre de català a l’Hospitalet. Escrivia poesía en català i castellà. Fou amic de Carmen Amaya i de la Rodoreda, de Maria Aurèlia Capmany i de José Agustín Goytisolo. També de Xavier Romeu, del PSAN, mort jove en un accident de cotxe al Baix Penedès. 

     Vaig fer molts quilòmetres de carretera amb ell. Recitava llargs fragments del «Romancero gitano»  de Lorca, i poemes de Salvat-Papasseit i de Carner. Un dia ens contà un acudit. Babar, el rei dels elefants, encarrega a uns savis europeus uns estudis sobre el seu poble. L’alemany en fa un, de centenars de pàgines: «Prolegòmens a una fenomenologia de l’elefant». El francès, una elegant plaquette sobre «L’éléphant et l’amour». El català, un estudi sobre «L’elefant i la qüestió nacional catalana». Al cap d’un moment, en Ramón va sospirar: «Quina lata, nen, els de la ceba!».

    No li vaig voler dir al meu amic que coneixia l’acudit des de la més tendra infància, però vaig pensar que amb lleis i reglaments (ara diria: amb polèmiques i cridòries lingüístiques), potser ni Fernàndez Jurado hagués sigut mestre de català, ni Orwell hagués escollit el títol «Homenatge a Catalunya» pel seu llibre.

P. S.- L’Antoni Puigverd va parlar de Ramón Fernández Jurado en un article memorable: «Les héros ne sentent pas bon!».