Raimon Obiols: L’apunt del dia/106 (L’elefant a l’habitació)
«Un fantasma recorre Europa: l’espectre del retorn del trumpisme», escrivien fa unes setmanes a The Economist. Als EUA, les eleccions presidencials seran el novembre de 2024 i no es pot descartar (toquem fusta) que hi torni a haver un republicà a la Casa Blanca (el mateix Donald Trump, o Ron DeSantis, el governador de Florida).
En línies generals, es pot preveure que un nou president republicà tindria una política dura i restrictiva en temes d’immigració; seria més nacionalista («America First») en temes econòmics i comercials; seria més irresponsable en matèria ambiental (evitant l’esforç de la transició energètica, augmentant la producció de combustibles fòssils); i seria summament bel·ligerant en qüestions culturals. En tots aquests àmbits, el seu marge de maniobra estaria condicionat per les posicions del seu electorat, en un país durament polaritzat.
En canvi, un president republicà tindria més marges, més llibertat, en les polítiques exteriors. Això fa molt més dificils les previsions, especialment en relació a la guerra d’Ucraïna. En aquesta qüestió, molt greu per a Europa, tant Trump com DeSantis, en un o altre moment, han qüestionat els compromisos assumits per l’administració Biden. Les posicions públiques de DeSantis en política exterior, són imprecises. Malgrat els seu passat militar i el seu pas pel Congrés, és reticent a expressar-se sobre qüestions internacionals. En algun moment es va referir a les disputes entre Rússia i Ucraïna com si es tractés d’una qüestió en la qual els Estats Units no havien d’intervenir. Això va provocar reaccions, i després va rectificar (ha arribat a titllar a Putin de «criminal de guerra»). Tanmateix, no és gens clar què faria en relació a la guerra d’Ucraïna, si fos a la Casa Blanca. I el que faria Trump és encara més imprevisible, més fosc.
És possible que ni Trump ni DeSantis tinguin massa clar què fer. Però això és una cosa que tal vegada també els hi passa a tots els governants (Putin inclòs) que estan implicats, de manera directa o indirecta, en un conflicte bèl·lic que no pot tenir guanyador.
Un canvi en la política nord-americana que signifiqués reduir la seva implicació a Ucraïna, posaria a la UE en una situació molt complicada. D’una banda, el pes de l’ajut financer i militar dels EUA no és assumible per Europa, en l’actual estat de coses. De l’altra, ni una victòria russa ni una ucraïniana són imaginables. El mínim que es pot dir és que la Unió europea té al davant un repte considerable.
P. S.- Aquest quadre parla sol:
