Joan Ignasi Elena és, de moment, l’únic que ha fet un pas endavant per rellevar José Montilla com a primer secretari del PSC. Vinculat a la plataforma Nou Cicle, treballa en espera del congrés nacional, traslladat fins al 16 de desembre per culpa del 20-N. La paraula que repeteix més és participació.
Quina opinió li mereix l’ajornament del congrés?
Tenint en compte les circumstàncies, no hi havia cap altra possibilitat.
Com valora la decisió de l’aparell de no reobrir el reglament per ampliar la participació?
Crec que s’ha d’aprofitar l’oportunitat que ofereix l’ajornament per obrir a la màxima participació la convocatòria.
Quina és la seva diagnosi de la situació del PSC?
El PSC té un passat magnífic i un futur molt esperançador, però han passat coses i els ciutadans, amb els resultats electorals, ens han dit que cal un canvi. Des de la unitat. Calen canvis de discurs, en els mètodes i de persones. És aquesta necessitat, la que em va impulsar a fer un pas per ser candidat.
Començant pels canvis de discurs, el PSC s’ha d’escorar de nou a l’esquerra?
La centralitat a l’esquerra catalana l’ha de recuperar el PSC. Això vol dir parlar de coses que preocupen i molt: de l’especulació, de la sostenibilitat, dels desnonaments i de la bona gent que s’ha vist atrapada injustament, del sistema financer, de la crisi, d’un món diferent… Hem de deixar el discurs de la gestió i sustentar el nostre discurs en els valors de l’esquerra.
I sobre l’estructura?
El partit és un instrument necessari. Però la realitat evoluciona i l’organització, també. És necessari que hi hagi més participació de les persones que volen comprometre’s amb nosaltres en la presa de decisions. Això vol dir participar en l’elecció de candidats, especialment en el de la Generalitat, i en temes importants, amb referèndums. Hem de voler que la gent participi i hem de facilitar-ho.
Les primàries obertes a tots els ciutadans, les veu factibles?
Sóc partidari que hi hagi un procés d’entesa entre moviments socials, culturals i polítics de l’esquerra de Catalunya per elaborar un programa de mínims i escollir un lideratge compartit que sigui l’alternativa al govern de dreta. És clau per al 2014, quan veig possible el canvi. Avui, Catalunya té un govern conservador com no l’ha tingut mai que posa en perill elements bàsics de la nostra identitat, com és l’estat del benestar. Comença a percebre’s. És necessari generar una alternativa.
Aposta per una renovació total de la direcció actual?
És necessari una renovació, però això no vol dir tabula rasa. Renovació no és prescindir dels altres ni tampoc confrontació.
Nou Cicle li ha demanat que faci un pas endavant?
No. És una decisió personal que prenc convençut que puc aportar tres coses de les quals el partit està molt necessitat: renovació, unitat –per tradició, per la meva trajectòria – i, finalment, il·lusió. Il·lusió, des de la direcció, per ser capaç de crear una alternativa liderada pel PSC.
No tenir el suport de l’actual direcció ho fa tot més difícil?
En aquests moments, sóc l’únic candidat. Jo defenso que sigui un congrés obert, que s’assembli més a un congrés que a un concili, en què la participació sigui el que ens caracteritzi.
Tem que el debat se centri en el grup a Madrid, que defensa…
És un tema important però no ha ser el tema central. Aquí, hem d’expressar tots la nostra opinió, sense intransigències. I intentar fer un debat on hi hagi molta participació i fraternitat, i que no provoqui divisió.
Què li sembla la proposta d’Àngel Ros i Manuel Bustos que el PSC continuï al grup del PSOE però pugui votar diferentment en casos excepcionals?
És una aportació més que ha de ser sobre la taula del debat i la reflexió.
Entrevista d’Anna Serrano per l’Avui.
