Carta de Pau Comes
També penso que l’actitud del nostre President Montilla ha estat la que calia i la millor de tots els liders. També m’ha agradat la referència a Hurtado. També crec que és essencial preservar la unitat de la societat civil. Amb tot penso que cal anar una mica mes enllà en l’autocrítica i en les propostes. No pot ser que aquesta sentència que es una desqualificació de les pretensions polítiques del PP, malgrat ser una bufetada a les pretensions legitimes de Catalunya, nomes es vegi aquesta segona part.
Per això m’agrada quan Montilla senyal l’horitzó d’unes reformes constitucionals concretes.
També crec que cal avançar-se a una reforma administrativa de l’Estat de caire federal, traspassar l’aeroports, suprimir ministeris i duplicitats amb les autonomies, etc.. Això sí que son capaços de fer-ho el PP amb CiU, i vener-nos-ho com una alternativa real al zapaterismo. Cal ” agafar-los amb els pixats al ventre”, i fer-ho abans nosaltres. Per una vegada he estat d’acord amb el Sala Martin sobre la Roja i les relacions de Catalunya i Espanya, a la Vanguardia
El PSC te un portaveu al congres, ni que sigui per atendre la premsa i la tele?. Per això no cal un grup propi. Però si fa falta sentir-los amb una certa freqüència.
Jo no veig tant clara la reedició del tripartit, a no ser que es pactin molt clars els programes.
Nomes hi ha hagut dos persones que ha guanyat les eleccions a Catalunya i que han sacrificat les seves carreres pel País. Raventós i Maragall. I tant que l’hem de reivindicar!