Cada vegada ens hem de sentir més perseguits: com s’explica, què la nostra llengua, considerada d’històrica i que hauria de ser per la seva riquesa cultural, venerada i respectada, sigui la més qüestionada, com idioma oficial del nostra país. Com creuen els espanyols de torn, que poden jutjar la parla dels catalans, considerant-la, enemiga del Castella.
Crec de manera concloïen, que el procés injust de tractar la mateixa: és inacceptable, per la manipulació que s’esdevé de manera reiterada, de sotmetrà la llengua, a judicis partidistes. Que ens desvinculen de la integració comunitària, quant aquesta; hauria de formar part integradora, d’una realitat plural, dintre la comunitat Europea.
Però, mira per on: ara resulta què el defensor del poble, vol porta al constitucional, el us, de la nostra parla catalana, pels afers de fer conèixer a L’ immigració, la cultura i la idiosincràsia de Catalunya. Si n’aturen aquest desgavell de llengües, la nostra pròpia, és morirà, llavors podrem donar les gracies al “ Defensor de Pueblo, “ per L’ ineficàcia contradictòria, de no defensar-la, i per no actuar amb coherència, aplicant els drets diferencials, dels pobles que si tenim, una parla pròpia.
