El nou finançament fruit del nou Estatut unida a la disposició addicional tercera sobre inversió estatal permetrà reduir el dèficit fiscal de Catalunya fins a un 30%, segons un estudi econòmic publicat en la revista Paradigmes, que edita la Generalitat.
L’estudi és obra de l’economista Alfons Garcia Martínez, assessor en matèria d’estudis i programes del conseller d’Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat, Josep Huguet.
“El resultat més significatiu és la reducció de la xifra del dèficit fiscal, calculada amb el criteri de fluix monetari, entre un 24% i un 30%, i en xifres absolutes uns 4.560 milions d’euros“, assenyala l’estudi.
El Ministeri d’Economia va reconèixer un dèficit fiscal de Catalunya -la diferència entre els impostos pagats pels ciutadans d’una comunitat i el que reben a canvi en concepte d’inversió pública- en l’any 2005 entre el 8,69% i el 8,7% del seu Producte Interior Brut (PIB).
Segons el nou estudi, el dèficit fiscal de Catalunya se situaria entre el 5,3% i el 7,2% del PIB gràcies al conjunt de millores que suposa el nou Estatut, tant pel nou finançament autonòmic com per la disposició addicional tercera, que preveia durant un període de set anys una inversió pública del Govern central a Catalunya equiparable al pes relatiu del PIB català en el conjunt de l’economia espanyola.
Malgrat aquests avantatges, l’informe adverteix que “els efectes de la crisi econòmica sobre els ingressos públics possiblement esmorteiran, durant els primers exercicis de vigència, les potencialitats de generació de recursos del nou sistema de finançament“.
O el que és el mateix: la millora que suposa el nou sistema no es veurà reflectida a causa de la caiguda d’ingressos fiscals generalitzada, tant per al Govern espanyol com per a la Generalitat, fruit de la recessió econòmica.
“No obstant això, superada aquesta conjuntura inicial, cap esperar, d’acord amb les estimacions teòriques efectuades, que la seva aplicació representi un avanç clar i perceptible en el reequilibri de les relacions financeres de Catalunya amb l’Estat espanyol“, conclou l’informe.
Per tant, l’estudi avala els canvis que ha suposat el nou Estatut en l’aspecte dels avantatges de finançament, qualificant-les d'”avanç substantiu” aconseguit per Catalunya, si bé matisa que és “insuficient per a les aspiracions d’alguns sectors de la societat catalana“.
Sense tenir en compte la disposició addicional tercera, l’aplicació íntegra del nou sistema de finançament, en valors de l’any 2007, per a Catalunya “representa una millora del seu finançament entorn d’un 14,3% més, uns 2.648 milions per a l’any base“.
Aquest càlcul no inclou la partida assignada per a normalització lingüística, segons l’estudi, ni les quantitats addicionals corresponents a les millores en el finançament de competències pròpies de Catalunya (policia i presons), que van formar part de l’acord Catalunya-Estat per al finançament.
A això caldria afegir la inversió garantida per la disposició addicional tercera que només el 2007 va suposar 3.195 milions d’euros més per a Catalunya.
Per tant, després de l’aplicació del nou sistema de finançament autonòmic, el saldo de la balança fiscal de Catalunya segueix sent negatiu, segons l’autor de l’estudi, però aquest saldo es redueix de manera sensible.
