Les noves xifres de pobresa a Catalunya publicades per l’IDESCAT demostren que cada dia hi ha més persones que viuen en situació de pobresa i que Catalunya és un país més pobre que fa un any. Està augmentant la crisi social al nostre país. Les xifres demostren el que les entitats socials veiem cada dia i fa mesos que denunciem. Els indicadors publicats exposen, una vegada més, que la pobresa és un problema de país.
La pobresa a Catalunya és extensa, severa i crònica i la situació social que viu el país està posant a prova a les entitats socials de Catalunya. La situació actual ha generat un nou paradigma social i polític: les entitats socials catalanes acceptem aquest canvi d’època -perquè és un fet-, però no acceptarem que aquest canvi d’època acabi provocant una pèrdua ni un debilitament dels drets socials.
La situació actual també ha de provocar que tots els actors de la societat: les administracions, les empreses, el tercer sector i els altres agents socials, i la ciutadania repensem la nostra acció col·lectiva i individual i construir, entre tots, una sortida de la crisi més igualitària i més justa per a tothom.
Per construir un futur de progrés per a les persones tots hem de tenir molt clar que ara, més que mai, la inversió social és la clau per al desenvolupament econòmic i la qualitat de la democràcia. Sense cohesió social, sense política social i sense avançar en drets no tindrem un desenvolupament econòmic estable i sostingut. Hem de construir una ciutadania que defensi la justícia social en primera persona i participi conjuntament amb els governs en la construcció col·lectiva d’una societat millor i menys desigual. La situació és crítica. O avancem en drets, o retrocedim i aprimem l’Estat del Benestar.
Hem d’avançar, i ho hem de fer entre tots i totes. Ni la societat civil sola ho pot sostenir, ni tampoc podem esperar que tot ho facin els governs.Necessitem uns governs amb responsabilitat pública, per als quals l’enfortiment de la societat civil i el tercer sector sigui una prioritat.Necessitem un tercer sector fort, eficient, plural i cooperador amb l’Administració, i necessitem una ciutadania cada vegada més compromesa socialment.
A Catalunya, gairebé 1,5 milions de persones viuen en situació de pobresa;554.600 persones no tenen cap ingrés al nostre país (185.000 més que fa 5 anys) i som la comunitat autònoma amb més desnonaments a tot Espanya.
A més, vivim un procés de proletarització de les classes mitjanes i empobriment de les classes treballadores. Les entitats socials que atenem a més de dos milions de catalans hem vist com ha baixat el finançament públic de les nostres accions, però a la vegada hem guanyat complicitat ciutadana. A dia d’avui comptem amb la complicitat de 300.000 voluntaris i voluntàries i, dia a dia, vam aconseguir més presència pública i més visibilitat.
Cal que les administracions compleixin els seus compromisos de pagament i poder conèixer un calendari per poder planificar les nostres accions i evitar nous problemes de tresoreria que posarien en perill l’atenció dels col·lectius més vulnerables de la societat. Des del Tercer Sector diem que “fem molt amb poc”, però no acceptem fer res amb menys, per responsabilitat social amb les persones.
Per construir un futur de progrés per a les persones cal la ciutadania i els poders públics tinguin molt clar que ara, més que mai, la inversió social és la clau per al desenvolupament econòmic i la qualitat de la democràcia.Sense cohesió social, sense política social i sense avançar en drets no tindrem un desenvolupament econòmic estable i sostingut.
Les entitats socials del país apostem per un pacte contra la pobresa a Catalunya. Fa anys que venim reclamant aquest gran acord, li donem ple suport, i demanem que sigui el més consensuat possible amb els partits polítics i els agents socials. Lamentem que després de quatre anys parlant del pacte contra la pobresa, els grups parlamentaris no hagin pogut arribar ni a un acord de mínims. Realment, hi ha voluntat i unitat política per anar a l’una en la lluita contra la pobresa?
Volem que els drets socials prenguin cada dia més protagonisme en tots els mitjans informatius. Reclamem que la lluita contra la pobresa i la reivindicació dels drets socials tinguin un renovat protagonisme i siguin una prioritat per al desenvolupament social, econòmic i democràtic. Fem entre tots i totes de la lluita contra la pobresa i les desigualtats la clau del progrés humà del nostre país.
