No és la primera vegada en els darrers mesos que faig referència en aquestes pàgines al concepte d’eficiència en relació a afers polítics i, potser, cal que faci una introducció del perquè de la meva insistència. El terme “eficiència” sorgeix del llenguatge econòmic i, de vegades, es confon amb el llenguatge corrent amb el d’”eficàcia”. Ser eficaç significa ser capaç d’aconseguir els resultats desitjats. Ser eficient significa aconseguir els resultats desitjats, amb la utilització dels mínims recursos possibles. L’eficiència és més valuosa que l’eficàcia. És més fàcil fer una casa funcional i bonica si no hi ha limitacions de pressupost, que si a més es requereix d’un pressupost ajustat.
Poso un altre exemple del que se’n sentirà a parlar molt en els propers anys. Aconseguir que posant gasolina en un vehicle, acabi corrent i pujant muntanyes és una cosa que encara que sembli natural ha suposat molts desenvolupaments científics i tecnològics durant tot un segle. Les tecnologies de l’automòbil són d’una gran eficàcia. Però en el seu disseny no es van introduir criteris d’eficiència, segurament perquè quan es van dissenyar els actuals, el petroli era molt abundant i molt barat. Avui en dia aquesta situació ha canviat i ens veiem obligats a utilitzar noves tecnologies més eficients, és a dir, aquelles que aconsegueixin els mateixos objectius amb menys despesa de recursos.
La meva preocupació ve derivada de la impressió que tinc que l’eficiència és un concepte que no ha calat prou, per ara, en el sector públic ja que ningú se sent responsable dels recursos. No penso només en les administracions, sinó també en els serveis públics. La sanitat pública en general, es pot comparar en quant a qualitat amb la privada, però és molt menys eficient en la utilització dels recursos clínics o farmacèutics. Moltes televisions públiques superen, crec jo, en qualitat a les privades, però amb un nivell superior de costos que no està justificat per la diferència de qualitat. Podria seguir amb altres exemples, però vull centrar-me en el que són les administracions públiques en si mateixes i en els seus serveis.
En aquest cas, l’eficiència és més difícil de mesurar, ja que tant els costos com els resultats són molt més difícils d’expressar en termes purament econòmics. Però no per això l’eficiència pot ser obviada. No s’ha d’oblidar que un país competitiu és abans un país eficient, i que això no significa només empreses eficients sinó també educació, justícia, sanitat, i administracions eficients.
Tot això ho exposo per la sensació que he tingut observant el debat sobre el possible canvi d’ordenació territorial a Catalunya. Independentment del grau d’importància que cadascú pugui contribuir a aquest tema, parteix de la base de la legitimitat i la conveniència que es plantegi. Però la meva preocupació està en els termes del debat, ja que s’han plantejat moltes discussions sobre el nombre, la naturalesa, les fronteres, la capitalitat i altres aspectes molt comprensibles, però no he presenciat ni llegit cap debat seriós respecte a la possible millora d’eficiència del nou model sobre l’actual, ni sobre els avantatges o inconvenients, en aquest aspecte, de les possibles alternatives.
No crec que hi hagi una memòria annexa a la proposta en la qual es detallen les millores de serveis o les reduccions de recursos que suposaria. No dic que aquests hagin de ser els únics motius per defensar o per oposar-se al canvi, ja que hi ha raons de tipus polític i històric, algunes de les quals comparteixo. Però no podem obviar que el motiu fonamental de l’Administració (i de la política, no ho oblidem!) és el servei al ciutadà i que en tota reforma administrativa s’ha de garantir que es fa per millorar-lo.
El greu de l’absència d’aquest plantejament és que fa que es converteixi en fàcil i estesa la crítica que es tracta de seguir prestant els mateixos serveis amb altres noms, amb més nivells administratius, amb més funcionaris i amb més polítics. I aquesta crítica només es pot rebatre amb xifres i amb dades que, si es tenen, no s’han exhibit per cap part. Després ens farem preguntes sobre l’actitud ciutadana enfront de la política …
