RESPOSTA a la vostra denuncia.:
La política l’estant deteriorant els polítics. No es pot estar tants anys en política, s’acomoden, dominen el medi , es creen agenda de contactes, negocis i.. finalment cauen. Molts estant en política per això. Pel sou, per l’agenda, pels contactes, pels negocis col·laterals.
Als polítics, l’abstenció els va be. Votant nomes 300 persones, serien elegits 300 diputats, ( ó 17 votants en poblacions amb 17 regidors).
L’economia real, la nostra, la dels treballadors, autònoms, pimes….microeconomia, no els interessa. Nomes interessa al govern d’allà i d’aquí, els bancs, les grans empreses… Els partits i sindicats son obsolets, les patronals també. Tot es el mateix. L’staff… els cent, o mil o…, son a tot arreu i tot ho maneguen, els demés som eines, res més. Hem passat de ser ciutadans a súbdits; d’administrats a consumidors; de poble sobirà a mercat; d’economia productiva a financera, especulant inclòs amb “futurs”; de que la terra ens abasteixi treballant-la (pobres pagesos i pescadors!) a que la dissenyin transgenicament amb obligacio d’adquirir llavors patentades per qui programa el nou ordre mundial, destruint l’ecosistema, talant selves, contaminant aigües que adquirim embotellades, salificant la dolça dels pols, per tal de que, a la fi, els implorem salvar-nos, però el plor no és escoltat i llavors venen, aquí i allà, de tant en tant, trasbalsos traumàtics predissenyats i amb resultat previst d’on en sorgiran, els de sempre, més poderosos a costa de reduir consumidors pobres..
El nostre govern, el d’aquí i el d’allà, no escolten.
Com a advocat, consultor d’empreses (pimes) he fet una proposta al Ministre Corbacho d’un nou contracte de treball MOD-1011, que estalvia costos al govern central, obté mes ingressos per cotitzacions, model i proposta que beneficia absolutament a les empreses i els aturats, qui treballarien i cobrarien més, regularitzant noves cotitzacions de la economia submergida, treballs ara descontrolats…. Resposta del Ministerio de Trabajo , per correu electrònic: tenen l’agenda plena de cites, no poden atendre’m, que el que vulgui dir, ho envii. L’he contestat, que jo soc aquí, molestant-me en voler ajudar i que si volen els hi ho explicaré personalment, no enviant dades per FAX o correu. Així respon un ministre a un professional que te una experiència de 30 anys treballant amb empreses i treballadors, que s’ha molestat a fer un important estudi per obtenir aquest nou model de treball MOD1011, en aquest temps de crisi en que, tots el polítics i gurus, xerren demanant noves idees, iniciatives, creativitat… mentre ells ni fan, ni deixen fer. NI ens entenen ni ens atenent.
Al octubre del 2008, vaig enviar a diferents llocs “10 MESURES PER LA REACTIVACIO DE L’ECONOMIA REAL”. Nomes m’ha contestat un, i no pertany pas al cercle de NOU CICLE. També vaig fer una proposta a la Vicepresidenta del govern central. Resposta a diferents correus: Silenci.
Els de NOU CICLE (que deu voler dir que voleu noves etapes, noves formes de fer, nova manera d’enfocar la participació política, la política, els partits, els sindicats, l’economia….) si teniu valor, feu a mans del President i del Sr. Castells i…Sr. Ministro, aquesta meva postura i queixa.
No, als polítics, no els interessa res, nomes la poltrona.
Respecte a la corrupció que denuncieu: ja hi estem avesats. Avui un, demà l’altre… i el que no surt, i tot, perque la base política està malalta i creixem amb dèficits democratics, culturals, polítics. Resultat: abstenció. Com deia, al polítics ja els va be.
Contesto el vostre correu, -regularment el rebo i els llegeixo tots-, coneixent que, com la Vicepresidenta i el Ministro, res direu ni contestareu. NOU CICLE, com altres correus de cercles d’opinió d’altres partits, son només, excuses per justificar que es fa alguna cosa, justificar el ser i estar en política, editant, conferenciant, fent trobades… però res d’efectiu.
No m’amago.
Soc en Sebastia Sardine i Torrentalle. Advocat en exercici. Consultor d’empreses. Empresari.
Fa anys que no milito en cap partit, tot i que vaig militar-hi, havent estat regidor i constatant com, l’administració es una maquina diabòlica que engull projectes i iniciatives de qui vol realment aportar noves idees i esforç pel be comú, be comú i propostes que son enteses per la màquina política, com un intrús que cal extirpar. Mes si ets a l’oposició en que llavors ni tant sols existeixes. Els pobres regidors, que, amb mes voluntat que ciència, esmercen hores en favor de les tesis del partit central, a qui no gosen criticar ni oposar-s’hi, no son més que instruments emprats pels que en viuen de la política i en fan un ofici permanent amb que lucrar-se.
Tot i això, vos agraeixo la remissió de correus.
El llarg escrit d’en Sebastià expressa un marcat desencís força generalitzat entre els ciutadans respecte a la política i els polítics. Això, per a mi, és el resultat de masses anys de complaença dels nostres representants i de no voler fer els canvis necessaris a un sistema que no funciona. I la principal causa de que no funcioni és que encara anem a les eleccions amb llistes tancades.
La gent que es dedica a la política ho té molt fàcil a Catalunya (i a Espanya). En prou feines ha d’acostar-se a l’elector – segurament que si el veiés pel carrer ni el saludaria. Veus el nom del candidat a la llista i no saps ni qui és ni per què es presenta. Com ho has de saber si el seu lloc a la llista li ha estat atorgat no per les seves habilitats sinó per la influència que té entre la minoria que estira els cordills del seu partit?
En altres països el polític que es presenta a les eleccions, siguin municipals, estatals o federals, ha de bregar per aconseguir vots. En temps de comicis el candidat va casa per casa, parla de tu a tu amb la gent de la seva circumscripció; explica el seu programa i els seus projectes. En un mot, es dóna a conèixer. Com a ciutadà saps a qui votes i per què. Com a tot arreu, algun oportunista, aprofitador o, purament corromput, es pot colar. Tanmateix, les oportunitats per als indesitjables són mínimes.
Un altre avantatge del sistema obert és que qualsevol ciutadà es pot presentar com independent. Només ha de tenir més de 18 anys per fer-ho: això és democràcia. Si el polític “professional” és gandul, no ha fet el que havia promès, o ha estat compromès en negocis il•lícits que vigili perquè un independent potser li prendrà l’escó.
Les llistes obertes apropen els electors als seus representants i viceversa. Seria una cosa bona per a Catalunya en aquests moments de gran confusió degut al nombre de presumptes casos de corrupció que s’han anat revelant i la profunda desafecció dels votants. Un sentiment que, jo crec, ha estat provocat per la indiferència -d’anys- de la classe política envers la població que els vota i els hi dóna un lloc de poder i privilegi sovint poc merescut.
Sanegem doncs el sistema. Retornem a l’elector el dret de decidir per qui vota i no deixem que homes (i dones) a l’ombra determinin la classe de polítics que la ciutadania es mereix.
Com voleu que el poble faci cas als polítics si, com en el cas de Santa Coloma de Gramenet, es designa una nova alcaldessa sense demanar el parer de la gent del municipi? En un altre lloc, quan hi ha un trasbals com el que hi ha hagut en aquell Ajuntament, s’aprofita per anar a les urnes el més aviat possible per aclarir el panorama.
La democràcia és això.