Sóc un dels moltíssims fans dels llibres d’Andrea Camilleri. Els han traduït al català, que jo sàpiga, Xavier Riu, Pep Julià, Anna Casasses i sobretot Pau Vidal (1). El «cicle Montalbano» ha estat traduït al complet. Deu haver estat una tasca difícil, perquè moltes vegades Camilleri escrivia en un riquíssim i fantàstic sicilià-camil·lerià (2). Jo miro, quan puc, de llegir-lo en V.O.; a risc, però, que se’m faci malbé l’escàs italià que sé.
En recompensa, he après magnífiques expressions sicilianes, que s’endevinen prou bé: addrummiscire, ammammaluccuto, ciriveddro, fimmina, ‘mparpagliato, murmuriari, sdilicatizza, etc. Algunes, amb un aroma inconfusible: omo di panza: que sap guardar un secret (a la panxa); o lento d’incascio: incontinent, que no pot guardar un secret.
Camilleri utilitzava sovint dites populars sicilianes, com ara “Calati juncu ca passa la china” . No n’he sabut trobar la traducció, però s’entén. Si algú té dubtes sobre el seu sentit, pot trobar-lo al llibre “El baile de la corrupción” de Jorge Trías Sagnier, on l’autor (que va ser diputat del PP i dipositari dels papers de Bárcenas), explicà la seva versió del cas Gürtel. En el llibre, interessant i ben ordit, Trías Sagnier donà a conèixer algunes converses seves amb Mariano Rajoy. En una, aquest li va dir: “Mira, Jorge, tal como yo lo veo, un político tiene que ser como un junco. Cuando sopla el tifón te inclinas y dejas que pase; se lo lleva todo por delante, pero tú sobrevives”.
Camilleri començà a tenir un gran èxit a partir de la setantena, quan les històries del comissari Montalbano es convertiren en bestsellers i sèries de televisió. Aleshores va dir: “L’èxit fa venir a primera línia la imbecil·litat. Si l’hagués obtingut de jove, no sé on hauria arribat. No conec el meu nivell d’imbecil·litat potencial”.
A 92 anys i quasi cec, actuà al teatre grec de Siracusa, davant de 13.000 espectadors, en el paper de Tirèsias, l’endeví orb que indicà a Ulisses el camí d’Ítaca. Comentava aleshores que vivia envoltat de boira, però que allò que veia era extremadament clar. Si era així, la ruta d’Ítaca, ja podria haver-la indicat!
_______________
(1) Traduir Camilleri, ha dit Pau Vidal, és «un veritable desafiu al teu ofici de traductor (com quan descobreixes, amagat al fons del diccionari, un mot com aquest que us acaba de fer esgarrifar i que, ves per on, resulta que la normativa dóna per bo)». Desafiu? Doncs sí.
(2) A la xarxa hi ha un voluminós i esplèndid glossari del lèxic de Camilleri, el Progetto CamillerINDEX, «que ens pot ajudar a entendre l’obra literària camil·leriana i que està format no només pels apunts afegits per l’autor per acompanyar les seves novel·les, sinó també per les seves múltiples intervencions públiques: un corpus impressionant en el qual és possible establir l’estratigrafia de l’elaboració literària camil·leriana».
