« Hi ha alternativa a Europa? | Inici | Les esquerres, després del 2011 »
Tornant del Pròxim Orient
Per Raimon Obiols | 17 February, 2012
Imprimir
Acabo de tornar d’un viatge al Pròxim Orient, que he fet amb el president de la Fundació d’Estudis Progressistes Europeus (FEPS) i ex-primer ministre italià, Massimo D’Alema. Hem estat a Israel, Palestina i Egipte. D’Alema, que ha estat ministre d’afers estrangers a Itàlia i durant el seu mandat va jugar un paper important en el conflicte del Líban, és un bon coneixedor de la regió.
El viatge ha estat molt intens i interessantíssim. En els Territoris Palestins hem tingut converses amb nombrosos representants de la societat civil i política, entre els quals Salam Fayyad, primer ministre de l’Autoritat Nacional Palestina; Mustafa Barghouti, líder de l’Iniciativa Palestina Nacional; Hannah Ashrawi, membre del Consell Legislatiu Palestí; així com amb membres de la direcció de Fatah i de l’OLP. A Israel, ens hem entrevistat amb Tzipi Livni, ex-ministra d’Afers Exteriors i líder del partit Kadima; Yossi Beilin, ex-ministre de Justícia i ex-president del partit progressista Meretz; Shelly Jachimovich, nova líder del Partit Laborista; i el vice-primer ministre Shalom.
A Egipte, hem conversat amb el secretari general de la Lliga Àrab, Nabil Al Arabi, i amb els nous actors polítics fruit de les mobilitzacions pacífiques que l’any passat van acabar amb el règim de Mubarak i que han suposat la celebració d’eleccions lliures i democràtiques al país. Ens hem reunit amb el nou ministre d’Afers Estrangers, Mohamed Kamel Amr, i el nou president del parlament egipci, Saad el-Katatni; amb el líder del Partit de Llibertat i Justícia (Germans Musulmans), Mohamed Morsi; amb el guia espiritual dels Germans Musulmans, Mohamed Badie; amb el candidat a les eleccions presidencials que tindran lloc en els propers mesos, Amr Moussa; i amb el president del partit liberal Al Wafd, El Badawi.
No m’és possible resumir aquí el contingut de totes aquestes converses. Només faré uns comentaris.
1) Al fil de la primavera àrab, les coses es mouen a gran velocitat en la regió, amb noves perspectives de dignitat i democràcia. Però es mantenen i potser augmenten els perills de confrontació. La situació a Síria és terrible, però de moment em sembla descartable una intervenció militar. De fet, crec que bastants, a les NNUU, van respirar alleujats pel veto rus i xinès en el Consell de Seguretat. Juppé ens va dir ahir en el Parlament europeu que “Bachar el Assad caurà“, però de moment no sembla fàcil: compta amb una part de la població i amb l’exèrcit, i els moviments d’oposició segueixen dividits.
2) Paradoxalment, el conflicte israel – Palestina està pràcticament bloquejat: la política israelinana consisteix en “statu quo + prossecució dels assentaments”. Amb una opinió molt escorada a la dreta, el camp dels partidaris de la pau s’ha reduït molt. El govern de Netanyahu situa en primer pla el conflicte amb l’Iran (amenaces d’atacs preventius incloses) i em sembla que ho fa servir per a marginalitzar la qüestió palestina. Els palestins han signat a Doha un nou acord de reconciliació, però hi ha divisions a Hamas al respecte. En principi, faran eleccions aviat. Hem sentit a molts parlar de la irrellevància del Quartet i de la inviabilitat de la fórmula de dos Estats. Parlen d’escenari “sudafricà”, de “primavera palestina” i d’”intifada no violenta”.
3) A Egipte, les coses són d’una fluïdesa extrema i ningú fa pronòstics. Hi ha un panorama d’una extrema dispersió política, tres pols apareixen més en primera línia i – és el mínim que es pot dir – no són realitats homogènies: els sectors democràtics que encapçalaren ara fa un any la revolta que féu caure Mubarak, els islamistes que han guanyat les eleccions, i els militars que conserven un gran poder. En breu hi haurà eleccions presidencials. Els Germans musulmans, amb els que parlàrem llargament, s’esforcen en transmetre missatges tranquil·litzadors. Si les coses anessin bé, es podria configurar un equilibri entre els tres sectors principals, amb un President respectat per tots, que avancés la transició democràtica i fes front a la dramàtica situació econòmica i social. No està garantit.
Categories: Mediterrani, Parlament europeu, Politica europea | 1 Comentari »
February 19th, 2012 a les 21:02
[...] el recent viatge de Raimon Obiols a Israel, Egipte i Palestina us recomano que llegiu la seva nota “Tornant del Pròxim [...]