« El “no” irlandès amenaça | Inici | On anirà el Partito Democratico? »
Sobre la “directiva retorn”
Per Raimon Obiols | 7 June, 2008
Imprimir
El passat dijous, 5 de juny, els ministres d´interior i d´immigració de la Unió europea, reunits a Luxemburg, van posar-se d´acord sobre un projecte de normes comuns per enquadrar el tema dels immigrats en situació irregular (que alguns anomenen clandestins, i altres sense papers). Aquest text ha estat objecte de llargues i difícils negociacions, a partir d´una proposta que la Comissió europea presentà el 1 de setembre de 2005, que apuntava a la confluència de les condicions per a reconduir a la frontera (dret de recurs, reconeixement mutu de les decisions d´allunyament, retenció administrativa, ajut judicial, prohibició de reingrés a la UE, etc.). Després de tres anys, els estats membres han arribat a un text de compromís, que ara haurà de ser discutit i votat al Parlament europeu.
En efecte, per a l´adopció d´aquesta directiva cal l´acord del Parlament, mitjançant un procediment de codecisió, que s´aplica ara, per primera vegada, en qüestions d´immigració. En efecte, des del primer de gener de 2005, la unanimitat ja no és necessària per a adoptar una directiva en l´àmbit de la immigració, perquè els estats membres van decidir una “clàusula passerel·la” que permet que es voti amb majoria qualificada, en codecisió amb el Parlament europeu.
El proper 18 de juny, a Estrasburg, el Parlament haurà de votar. Està per veure quin text sortirà de la cambra europea. La presidència eslovena ha dit que creu que una majoria s´unirà al compromís que van acordar els ministres, però en poques ocasions un projecte de directiva havia suscitat tantes discussions. El grup popular és favorable; el grup socialista és crític, per bé que alemanys, britànics i espanyols voldrien una negociació que fés possible un acord amb el Consell; els verds, els comunistes i els liberals son també majoritàriament crítics.
És una controvèrsia motivada pel fet que es tracta d´acordar les legislacions europees en matèria d´eventuals retencions i expulsions de ciutadans estrangers en situació irregular a la UE. Aquestes legislacions són molt diferents segons els estats membres, però és evident que cal fer-les confluir en unes directrius comunes, perquè la Unió europea és (amb l´excepció del Regne Unit i d´Irlanda) un espai únic de lliure circulació. És a dir que, una vegada creuades les fronteres externes de la Unió, els ciutadans provinents d´altres països no comunitaris poden circular lliurement d´un estat membre a un altre.
La Commissió proposava, en el seu projecte del 2005, que les administracions puguessin mantenir un immigrat sense papers en un centre tancat durant seixanta-dues hores, per a organitzar la seva sortida; després, el jutge podria prolongar la retenció fins a sis mesos.
Ara els governs han decidit deixar que el termini per a deixar que el jutge intervingui sigui decidit a cada estat membre, si bé la retenció no podria excedir els sis mesos com a regla general, i podria ser prolongat a divuit mesos si el pais d´origen refusa la readmissió o cal més temps per a obtenir els documents necessaris.
En el moment actual, aquest termini és il·limitat al Regne Unit, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Grècia, Irlanda, Malta, Països Baixos i Suècia. És de vint mesos a Lituània; de divuit mesos a Alemanya; de dotze mesos a Hongria, Polònia i Letònia; de vuit mesos a Bèlgica; de sis mesos a Àustria, Txèquia, Eslovàquia i Eslovènia; de tres mesos a Luxemburg i a Portugal; de dos mesos a Itàlia (de moment); de 40 dies a Espanya; de 32 dies a França; de 30 dies a Xipre. Es tracta de màxims, no d´una norma obligatòria.
És evident que la immigració és una gran qüestió europea d´interès comú. Encara que, per raons òbvies, no se sap exactament quan immigrats sense papers hi ha a la UE (però sens dubte son uns quants milions), la situació no regular d´un col·lectiu tant nombrós planteja reptes creixents de cohesió social i genera un malestar que va constituint una plataforma demagògicament utilitzada pels populismes de dretes, com s´ha pogut constatar en diversos països en els darrers anys. La situació recent a Itàlia és, en aquest sentit, especialment inquietant.
Aquest projecte de directiva (que es coneix col·loquialment com la “directiva retorn“) apunta a proporcionar als estrangers obligats a abandonar Europa “un conjunt comú de garanties jurídiques mínimes”, que asseguren “una protecció eficaç” dels seus interessos.
La directiva preveu, en primera instància, la possibilitat d´una sortida voluntària de l´espai de la UE, en un termini de set a trenta dies, que es pot allargar si és necessari (però si hi ha un risc de fugida o una amenaça per la seguretat pública es pot reduir o fins i tot suprimir). En un segon temps, si no hi ha una sortida voluntària, la directiva organitza una sortida forçada, que pot anar acompanyada d´una prohibició de readmissió a Europa durant cinc anys.
Si hi ha risc de fugida, els estrangers obligats a partir podrien ser colocats en retenció, que seria sotmesa als principis de la Convenció europea dels drets humans, controlada per les autoritats judicials i “tan breu com sigui possible“. La durada d´aquesta retenció no podrà depassar els sis mesos. Nogensmenys, podria prolongar-se fins a divuit mesos, en cas de no cooperació de l´interessat o de retard en la transmissió dels documents necessaris. Aquest tema és, òbviament, objecte d´una forta controvèrsia. Una sèrie d´Ong’s alerten, en un document comú, sobre el risc d´una “detenció generalitzada dels migrants a Europa“, i demanen al Parlament europeu que rebutgin la directiva. Preocupa especialment la possibilitat de retenció de menors.
Espero que del Parlament europeu en surti un text substancialment millorat. En tot cas, cal tenir present que aquesta directiva implicaria unes normes mínimes comunes, que no son obstacle per a l´aplicació de lleis més favorables a cada estat membre. Tampoc és qüestió, naturalment, que “Brussel·les” pugui decidir algun dia el nombre d´immigrats que es podran admetre en la UE.
P.S. – Fins el moment, hi ha quatre directives aprovades sobre immigració:
€¢ Sobre reagrupament familiar (22 setembre 2003)
€¢ Sobre l´estatut dels residents de llarga durada (25 novembre 2003)
€¢ Sobre les condicions d´admissió d´estudiants (13 de desembre de 2004)
€¢ Sobre l´admissió d´investigadors (12 d´octubre de 2005) .
Hi ha dos altres projectes sobre la taula: sobre l´entrada i l´estatut dels estrangers altament qualificats, sobre sancions als que ocupen clandestins.
Categories: General, Parlament europeu, Politica europea | Sense Comentaris »