« Washington | Inici | A propòsit de Francesc Baltasar »
PSC: els futurs trenta anys
Per Raimon Obiols | 4 June, 2008
Imprimir
No vaig poder assistir a la reunió del 30è aniversari de la constitució del PSC que reuní els que eren aleshores membres del partit. Tenia un viatge compromès des de feia gairebé un any i em fóu impossible canviar les dates. De manera que no vaig poder saludar, com m’hauria agradat, a tants companys i companyes amb els que hem viscut plegats tantes coses i amb els que m’uneix afecte personal i amistat política, més enllà de coincidències o discrepàncies en un o altre moment de la nostra història comuna (cosa que la gent de dretes, amb una visió interessada, instrumental i individualista de la política, no podrà mai comprendre).
“Segons sembla“, escriu un company de Nou Barris en el seu bloc , “quedem vius i al corrent de quota aproximadament un miler dels 4.000 o 5.000 membres que confluiren en l’aleshores anomenat PSC (PSC-PSOE) el 1978. El partit diu tenir avui 25.000 militants i 50.000 simpatizants, a més d’un milió i escaig de votants“. No està mal.
Una qüestió més important que aquests trenta anys passats rau , en tot cas, en els futurs trenta anys del socialisme català, és a dir, en molt bona mesura i en termes actuals, els futurs trenta anys del PSC. Resoldre positivament aquest repte influirà també, en gran mesura, en el futur del nostre país.
Els partits no s’inventen. Un arbre de nadal, amb les seves llumetes, penjolls i regalets, pot fer molt goig, però dura estrictament fins a mitjans de gener. Els partits, com els arbres, tenen arrels que no es poden tallar: dónen sentit, motivacions, sentiments, amistat política, experiència, història compartida. Això ens és imprescindible. No és, però, suficient.
Els partits no poden viure del seu passat. Tenim arrels (sabem bé quines són) però a la vegada, si són fecundes (i ho són)>> som hereus d’un futur que hem d’imaginar, pensar, discutir i construir col·lectivament.
Alguns diaris s’han fet ressò del fet que Pasqual Maragall no fós convidat a aquest primer acte d’aniversari del PSC. En Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC, ha contestat que “era una festa per als militants amb 30 anys de militància ininterrompuda», i ha afegit que es farà, potser durant el proper congrés del PSC, >>«una celebració com Déu mana» i que «s‘hi convidarà tothom perquè volem ser molts».
Una de les coses que m’agradaria més del món, en aquests moments, és que en Pasqual Maragall ens donés aleshores l’alegria d’incorporar-se de nou al partit que ell contribuí a fundar i que, a la recíproca, contribuí decisivament a fer-lo alcalde de Barcelona i President de la Generalitat. Per discutir plegats, com en els darrers trenta anys, amb les generacions més joves, sobre els reptes del present i dels propers trenta anys.
Categories: Política catalana, Semblances, Socialisme | 4 Comentaris »
June 4th, 2008 a les 15:07
Caldria ser més primmirats , alhora de gestionar el capital polític i humà del partit. Tot resulta discutible i tothom té certa part de raó en les seves posicions estratègiques.
Probablement la personalitat política d’en Pasqual no conjugava amb ” la maquinaria ” del PSC, però en tot cas , passat i present configuren la marca PSC , i qualsevol posicionament maximalista que vulgui amagar aquest passat erra en el diagnòstic.
Cal doncs, que l’actual cúpula dirigent gestioni de millor forma els intangibles del partit , no només amb paraules sinó amb fets.
Domènec Pérez. Militant PSC VIC.
June 4th, 2008 a les 17:20
Jo tampoc vaig poder anar-hi a l’acte dels 30 anys. M’hauria agradat abraçar alguns companys que fa temps que no veig…de fa més de trenta anys, dons abans del PSC ja bellugavem (MSC, CSC).
Avui m’en adono que tinc més records que projectes.Tot i això, m’agradaria que tot el que varem somiar no fos un somni. Que tot i la indefugible adaptació a la realitat actual i futura no ens fes perdre allò que en diuen “ideals”, malmesos sovint per unes actituds pretesament pragmàtiques, però realment
mogudes per interessos aliens als principis que ens mogueren.
Podeu comptar amb mi, pels futurs trenta anys (sic).
June 4th, 2008 a les 21:22
A mi també m’hagués agradat estar, però, no pas per saludar a vells coneguts (jo tenia vuit anys en aquella època)ans per romandre com a espieta de converses d’època, de vells somnis, d’antigues lluites, d’un cúmul d’il·lusions i ara gastades forces de menjar-se el món sota uns grans ideals tancats en una triada: Llibertat, igualtat i fraternitat…
Digueu-me si voleu somniadora, però, són aquelles antigues forces les que jo esperava trobar ara, gent parlant de lluita, gent parlant de catalanisme socialista, gent parlant de la nostra especial manera de saber fer les coses i, tant sol he trobat, almenys aquí a Lleida, gent que mataria per ocupar un càrrec, i si poden ser més millor; no cregueu que és una crítica gratuïta i fàcil, es que ja no puc callar més perquè em dol que als bons polítics que tenim aquí a Lleida, com ara Àngel Ros, se li retragui més els càrrecs que ostenta que no pas es valori més la gran dedicació, feina i resultats que està deixant al seu pas, i amb clara empremta socialista, treballa per tots; i ara fa un any que va aconseguir majoria absoluta, això no ho aconsegueix pas tothom en tres anys i havent estat pràcticament desconegut.
No sé si he fet bé explicant això, però, no puc romandre passiva veient que aquí Lleida hi ha un sorollós grupet de quatre … que el que menys valoren son els nostres ideals, els del PSC, que m’expulsin si els ve de gust, però, prefereixo ser fora avanç que tolerar les seves actuacions tant poc socialistes.
Et prego que no ho pengis si no el consideres prou adient.
Moltes mercès per escoltar-me.
June 11th, 2008 a les 11:07
Jo si hi vaig anar….
Hem vaig alegrar de trobar antics companys.
A alguns feia tems que no hi coincidia i -per això- es varen produir moments molt emocionants.
Però en vaig trobar a faltar…a alguns per motius justificats, a d’altres perquè ja no estan entre nosaltres, a d’altres per.que les circumstancies els han fet “interrompre” aquesta militància. Homes i dones que -en aquells tems (algú parla de dinosaures)- varen donar molt pel PSC i que desconec si s’ha fet quelcom per rescatar.los Potser es podria intentar
Be, (copa de cava) Pels propers 30 anys