« Per què s’imposa la dreta a Europa? | Inici | PSC federalista, PSC federador »
Política que no escolta, política que no parla
Per Raimon Obiols | 26 June, 2008
Imprimir
S’ha dit molt, després de les eleccions italianes d’abril (que retornaren Berlusconi al govern) que l’esquerra i el centresquerra “no havíen sabut escoltar el país“.
Ara llegeix, en un text molt dens però molt interessant (Undici tesi dopo lo tsunami, del Centro per la Riforma dello Stato * ) la tesi inversa: no és per no haver sabut escoltar, sinó per no haver sabut parlar, que l’esquerra ha perdut.
La tesi diu així: “Provem de capgirar el sentit comú. I diguem-ho així: la crisi de la política comença no quan la política no sap escoltar, sinó quan la política ja no sap parlar. Evidentment que cal escoltar, la representació és essencial, comprendre la societat, conèixer-la, però no és tant aquesta manca la que està en el fons de la crisi de la política. El fons de la crisi de la política està en l’enfonsament de la subjectivitat política, en la caiguda, relativament recent, de la proposta subjectiva. La política ja no sap parlar perquè ja no sap llegir, ja no sap interpretar. I per tant no sap orientar, no sap dirigir. L’equívoc de la representació és el fet d’assumir l’estat de coses actual, l’estat de la societat, l’estat d’una majoria de centredreta en el país. Si ho assumeixes tal com és, i mires de corregir-ho una mica, en comptes de fer una proposta política forta, comences un procés que produeix la crisi de la política. Primer produeixes antipolítica i després t’encarregues de representar-la“.
I ho raona així: “Si la societat civil és el camp dels interessos particulars i dels egoismes corporatius, aleshores la política d’avui no és que la representi poc, sinó que se li assembla massa. Aquesta política és un tros d’aquesta societat, subalterna a les lleis de moviment, nacionals i supranacionals, a través de les quals aquesta s’autogoverna. D’ací la crisi de sentit de l’acció política, veritable i propi fet d’època del nostre temps“.
* El CRS és un centre d’estudis, presidit per Mario Tronti. Convertit en fundació el 2004, disposa de l’arxiu de Pietro Ingrao.
Categories: General, Politica europea, Socialisme | 1 Comentari »
June 29th, 2008 a les 12:20
“Si la societat civil és el camp dels interessos particulars i dels egoismes corporatius, aleshores la política d’avui no és que la representi poc, sinó que se li assembla massa.” Demolidora frase que ens recorda allò del Homo Homini Lupi i el transfons cíclic en tot plegat. El paradigme transformador haurà deixat la política i en particular les forces d’esquerres també dites progressistes?