« Jo també hi era! | Inici | Preparant el G20: temps interessants »
Navegant en la boira
Per Raimon Obiols | 10 March, 2009
Imprimir
A tres setmanes de la reunió del G20 a Londres, hi ha un debat entre europeus i nord-americans sobre les priortats en les mesures a prendre davant la crisi. Els govern europeus volen obtenir resultats en la reforma del sistema financer, en particular en la regulació dels paradisos fiscals i dels fons especulatius (hedge funds). El govern nord-americà diu que no s’oposa a l’establiment de noves regles financeres, però que la prioritat és el salvament dels bancs i el rellançament de la demanda (“El G20 ha de concentrar-se en la demanda mundial. El món necessita més demanda“, ha dit Larry Summers, conseller econòmic d’Obama.
Pel que fa als bancs, als EUA hi ha un debat encès, a l’espera de conèixer els detalls del pla del tresor americà per incitar els inversos privats a comprat, en partenariat amb l’Estat, els actius tòxics que llastren desenes de bancs. Encara que la paraula allà fa por i és vista com a sinònim de “socialisme”, es parla de nacionalització, encara que sigui provisòria. Fins i tot conservadors com Alan Greenspan i John McCain es pronuncien a favor de la mesura en el cas d’alguns establiments bancaris amb forats que no s’acaben.
Pel que fa al rellançament, els nord-americans inciten els governs europeus a gastar més. Ells han posat en marxa un pla de 787.000 milions de dòlars (el 5,6 % del PIB), i els països membres de la UE hi dediquen, de moment, un 1,5 % del seu PIB. Comptant en un sentit molt ample, la Comissió europea xifra l’esforç pressupostari europeu en un 3,3 %. És molta la diferència entre les xifres dels EUA i de la UE, per bé que cal tenir en compte que els sistemes europeus d’Estat del benestar juguen un rol de certa estabilització automàtica que fa que els seus pressupostos esdevinguin, en temps de crisi, més “expansionistes” que el nord-americà. Malgrat això, els governs haurien de fer més (i probablement ho faran) en la línea d’estímul a la demanda global, trobant-se com se troben (sobretot Alemanya) amb una caiguda molt forta de les exportacions com a conseqüència del descens dramàtic del comerç internacional. En relació a gener del 2008, les exportacions d’Alemanya han baixat, el gener del 2009, un 20,7 %; les de Suècia un 22,9 %; i les de França, un 13, 8 %.
Els ministres de finances dels Estats europeus, reunits a Brussel.les, s’han mostrat poc inclinats a adoptar nous paquets conjunturals, tal com demana l’administració nord-americana. “Els Estats Units haurien de ser més modestos en les seves lliçons, perquè és d’ells que ve la crisi“, ha dit el ministre francès Patrick Devedjian. I el president de l’eurogrup (que agrupa els països de l’euro), Jean-Claude Juncker, ha comentat que les declaracions de Summers “no havien agradat“. Son declaracions que mostren que la negociació és dura. Es complica, a més, des d’un punt de vista funcional, pel fet que als europeus els hi costa trobar els interlocutors adequats a l’altre costat de l’Atlàntic, en un període de canvi d’administració a Washington, una transició sempre molt lenta i complexa.
D’ací a l’encontre de Londres, hi hauran tres setmanes d’intenses negociacions que caldrà seguir atentament. Són temps interessants. Però lamentablement en el sentit de l’expressó xinesa: “que els deus ens evitin viure temps interessants“.
Categories: Món | 2 Comentaris »
March 10th, 2009 a les 15:32
Ho veig massa optimista l’article… però “ojalá” sigui veritat i només tinguem 3 trimestres de creixement negatiu
March 10th, 2009 a les 20:44
Em sembla que la de Fitoussi és, efectivament, una previsió optimista. Des que començà la crisi fins ara, totes les previsions han anat essent desmentides per l’evolució dels fets, en un sentit negatiu. Ara: no hi ha crisi que cent anys duri. En algun moment la tendència es redreçarà. La qüestió més important es preveure l’escenari post-crisi i les tendències positives que cal reforçar i, en el bon sentit de la paraula, aprofitar. D’això en vaig parlar en el post de fa uns dies: “Després de la crisi: raons per l’optimisme”.