El panorama de la corrupció política és sufocant. Afecta massa àmbits i a massa partits perquè no pensem en una metàstasi. No tots els polítics són corruptes. Però n’hi ha prou en que els que tenen la possibilitat de manejar i manipular els favors, els diners, les comissions i tot el que acompanya a l’engany i la mentida, per molt pocs que siguin, la percepció de podridura es generalitza a la societat.
Acaba d’arribar Duran Lleida de Xile. Demana disculpes pel cas Pallerols, Unió Democràtica torna més de 300.000 euros, però en els seus escrits es declara més víctima que culpable de dirigir un partit en el qual està provat que es va practicar la corrupció en dosis molt considerables.
No havíem sortit de la perplexitat quan el senyor Lluís Bárcenas, extresorer del Partit Popular, apareix com el titular de comptes a Suïssa i altres llocs opacs del planeta que ascendeixen a més de 22 milions d’euros.
El diari el Mundo ens ha dit avui que Luis Bárcenas va pagar sobresous en diner negre durant anys a part de la cúpula del PP. Des dels temps de Fraga fins a la victòria de Rajoy a les eleccions, passant per la presidència d’Aznar. Distribuïa cada mes sobres amb quantitats d’entre 5.000 i 15.000 euros a secretaris executius, càrrecs públics i altres membres de l’aparell.
Ho feia amb diners B procedent de constructores, empreses de seguretat i donacions. Es va sospitar d’ell però no va dimitir fins que el cas Gürtel va esclatar i la seva posició era insostenible. Va amenaçar amb revelar aquests pagaments en negre si no l’ajudaven a sortir ben parat de l’escàndol que tenia el seu epicentre a València.
Ningú ha donat la cara al Partit Popular. Les primeres reaccions van ser d’estupor i avui s’ha començat a difondre la idea que la justícia actuï en conseqüència. El mateix diari ve publicant informacions molt comprometedores amb la família de l’expresident Jordi Pujol que afecten de manera molt alarmant a quatre dels seus fills. La pàtria i la bandera tenen capacitat per moltes coses. Però ficar mà a la caixa, no. El cas Palau està submergit en el silenci judicial i no sabem quan se celebrarà finalment el judici que afecta Fèlix Millet i a CDC que té la seu central embargada com a conseqüència d’aquest cas.
El cas Pretòria dorm a la lentitud dels tribunals i no sabem quan se sabrà el que va passar a Santa Coloma de Gramenet i a Badalona en els temps de la construcció desenfrenada. L’alcalde socialista de Santa Coloma està imputat però a l’espera de judici. Hi ha altres causes pendents que afecten exdirigents del PSOE. Qui va ser el totpoderós ministre José Blanco n’és un.
La corrupció política es remunta a la nit dels temps. N’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà. L’únic que cal exigir és que quan algú és sorprès en un delicte de corrupció, tingui la dignitat de retirar-se, dimitir, i esperar que la justícia digui la seva última paraula. No poden perpetrar els judicis tants anys.
És dolent per als polítics i també per al progrés de la societat. Una societat que s’acostuma a viure en la corrupció, no progressa, queda tocada moralment i converteix els ciutadans en espectadors indignats de les presses que cometen alguns dels polítics.
És necessari un procés de regeneració cívica i política. Un exercici de responsabilitats que sembla que no n’hi ha per als polítics. La transparència és un element imprescindible per viure en llibertat. Si els que governen es lliuren a la corrupció, els ciutadans també es poden veure al tràngol de fer el mateix.
André Malraux, ministre de Cultura amb De Gaulle, deia que els “pobles no tenen els governs que es mereixen però sí els que se’ls assemblen”. Tots hem de retre comptes dels nostres actes. No podem banalitzar el delicte.
Foixblog, bloc de Lluís
