Federalistes d’Esquerres: Per un debat serè sobre el millor model federal per a Espanya i Europa
Propostes i reflexions de Federalistes d’Esquerres als nous governs autonòmics i líders progressistes
1) La situació actual
La societat espanyola ha viscut en els últims anys una situació de crisi, que ha provocat un augment de les desigualtats, i ha coincidit amb l’explosió de greus problemes polítics i institucionals. Els problemes també han sacsejat a altres economies desenvolupades i en particular les de la perifèria de la zona euro, per la qual cosa molts dels nostres problemes són compartits. L’estat-nació tal com l’hem conegut ha quedat obsolet, especialment a Europa, on la majoria de grans problemes requereixen un enfocament integrat i democràtic. No obstant això, al mateix temps proliferen els replegaments identitaris i la recerca de bocs expiatoris:Espanya i Europa s’arrisquen a veure ressuscitats els seus pitjors fantasmes.
A Espanya, la crisi s’ha vist agreujada per l’immobilisme i el radicalisme del PP i els seus atacs re-centralitzadors i contra l’estat de benestar, i per la incapacitat de la política tradicional de donar resposta als problemes plantejats.
Part d’aquesta crisi procedeix de l’esgotament i bloqueig de l’estat autonòmic, que encara que ha permès avançar en la descentralització en les últimes dècades, ha coexistit amb patologies importants. En primer lloc, no s’ha reformat l’administració general de l’estat. En segon lloc, no existeixen o no són operatives les instàncies de govern compartit i cooperació entre Comunitats Autònomes. En tercer lloc, existeixen duplicitats i disfuncions competencials totalment evitables. Finalment, els criteris de finançament autonòmic i inversió territorial són opacs i excessivament discrecionals, i no permeten promoure simultàniament l’equitat i l’eficiència.
La resposta a aquesta situació no pot ser altra que reformar en profunditat les estructures de l’Estat i avançar simultàniament cap a una Europa solidària sense fronteres, més democràtica i també reformada. Afortunadament, en les passades eleccions municipals i autonòmiques es van produir ja canvis importants, que permeten pensar que una nova etapa de reformes en profunditat es pot obrir després de les properes eleccions autonòmiques a Catalunya i generals a tota Espanya. Per això ens adrecem als principals agents polítics d’aquest canvi, per compartir les nostres reflexions i propostes.
2) La idea federal, gran esperança d’Espanya i Europa
Creiem que els principis del federalisme proporcionen les pistes per avançar simultàniament a Espanya (que ve de ser un estat centralitzat) i a Europa (que ve de ser una institució intergovernamental o confederal) en la solució dels problemes de regeneració democràtica, de crisi econòmica i atac a l’estat de benestar. La majoria de ciutadans que viuen en democràcia ho fan ja en federacions.
Federalisme implica diversos nivells de govern (des del local al global) rendint comptes democràticament als ciutadans (el que facilita la transparència i el combat al clientelisme i la corrupció), amb instàncies de govern compartit, claredat competencial, i reconeixement de la diversitat. El federalisme, en la mesura que permet anar més enllà de l’Estat-nació, és la forma de govern ideal per al món del segle XXI: identitats múltiples, migracions, globalització, canvi climàtic. A Espanya té arrels profundes que l’associen a les millors tradicions il·lustrades i progressistes. Implica unió i solidaritat en la diversitat.
Existeix un ampli consens acadèmic entorn de les virtuts del federalisme: per exemple, entre els experts constitucionalistes a Espanya, o per exemple entre els economistes, politòlegs i filòsofs a Europa. Però la idea del federalisme és abstracta i ha estat objecte de tot tipus de distorsions per part dels seus adversaris nacionalistes i conservadors. No avançarà sense un gran esforç de pedagogia. Per això necessitem que els nous agents es comprometin en la difusió de les idees federalistes, en els seus discursos i als seus programes i actuacions.
3) Per una reforma federal de la Constitució a Espanya
Després de més de 35 anys des de l’aprovació de la Constitució de 1978, existeixen moltes forces al món polític, acadèmic i ciutadà, que reclamen una reforma en profunditat de la mateixa. La reforma de la Constitució podria començar per modificar els articles mateixos que parlen de la reforma de la Constitució, perquè reformar-la sigui més fàcil, i no un tabú sagrat. No es tracta de tornar a començar, sinó d’actualitzar el nostre compromís col·lectiu, recollint aspectes que no existien en 1978, com la nostra pertinença a la Unió Europea, i introduint correccions que permetin regenerar la democràcia i consolidar l’Estat del benestar, la igualtat, i avançar en la reforma de les nostres institucions en una direcció clarament federal.
Espanya té elements federals en la seva estructura institucional (diversos nivells de govern democràtic, descentralització) però n’hi falten uns altres, que avui són urgents, i cal incorporar-los a la reforma: major claredat competencial i financera (que combini l’eficiència amb l’anivellació i solidaritat), així com en els criteris d’assignació de les inversions territorials; aplicació estricta del principi de subsidiarietat; instàncies efectives de govern compartit; reconeixement del caràcter multilingüe d’Espanya en totes les instàncies; o una cambra parlamentària de representació territorial.
Lamentem que de vegades persones amb valors semblants s’estanquin en discussions lèxiques bizantines, per exemple sobre si cal parlar d’estat plurinacional o de reconeixement d’identitats; de reforma constitucional o de procés constituent. Que les paraules no ens impedeixin avançar: sobirania, nació, asimetries són conceptes importants, però discutits i discutibles, que no han de servir per enfrontar a ciutadans amb referents culturals diferents. Avui els nostres ciutadans, els nostres sindicats, empresaris, veïns, partits polítics, acadèmics, i organitzacions esportives, ja s’organitzen de forma federal. Per això és avui possible un acord ampli, que consolidi i millori una democràcia de ciutadans lliures i iguals, on la diversitat cultural i lingüística sigui considerada una riquesa comuna. En moltes polítiques concretes, la cooperació, autonomia i experimentació que permet el federalisme permet augmentar les cotes d’igualtat: és el cas de les polítiques de renda mínima, les reformes impositives o de les polítiques sanitàries.
La reforma de la Constitució és necessària, però no és suficient. Cal afrontar les qüestions que estan en l’origen de la crisi: la revitalització de la democràcia (participació, representació, òrgans polítics, òrgans de control) i del model social distintiu d’Europa (els drets del benestar).
4) Construir el federalisme
A Espanya li interessaria el federalisme fins i tot si Catalunya no estigués en ella. Però l’existència d’una forta, encara que no majoritària, pulsió secessionista, en una de les comunitats que aporta més riquesa a Espanya, no pot rebre com a única reacció l’immobilisme. La majoria de ciutadans a Espanya i també a Catalunya, estan a favor d’un canvi per seguir avançant en un projecte comú.
Fem una proposta concreta: construir conjuntament, amb el suport dels nous agents i lideratges polítics, un moviment social federalista a tota Espanya i amb connexions en altres països europeus, que sigui el motor d’un debat serè sobre quin és el millor model federal per a Espanya i Europa.
La nostra proposta no és per acontentar a ningú, sinó per articular la voluntat majoritària de canvi i reforma en profunditat en la societat espanyola. Tan important com les reformes legals és el desenvolupament conjunt d’una cultura de lleialtat, respecte i solidaritat federals. No només per seguir junts, sinó per unir-nos amb altres moltíssims ciutadans en una Europa sense fronteres i algun dia en estructures mundials democràtiques que gestionin les qüestions d’abast global. L’últim que cal fer és dividir als pobles i a les seves classes populars. Demanem debatre aquestes qüestions en un clima de tolerància i respecte, evitant treure benefici electoral de l’enfrontament entre comunitats i dels sentiments de greuge.
El federalisme, la democràcia i Europa poden actuar com a punt de trobada de posicions que a priori poden semblar molt allunyades. Cal fugir de l’immobilisme, perquè la complexitat del mosaic espanyol i europeu i de cada territori d’Espanya i Europa per petit que sigui, no es pot resoldre amb falses dicotomies, sinó que requereix solucions pactades i complexes, fruit del diàleg i la negociació de les forces representatives de la voluntat popular, confirmades pel vot final de la ciutadania. Que facin possible i duradora una Espanya diversa, multilingüe i solidària, en una Europa unida, en pau i democràtica.
Barcelona, 24 d’agost de 2015
