Demà hi ha eleccions al Marroc. Es presenten uns trenta partits. Dues enquestes publicades el mes de juliol donaven els islamistes del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD) com possible primera força política. Un dels seus dirigents, Lahcen Daoudi, va dir fa pocs dies a l’agència AFP, que esperen treure “80 escons, o potser més” (sobre 325). El secretari general del PJD, Saad Eddine Othmani, s’ha mostrat encara més prudent: “serem els primers amb un milió de vots i una mica més de 70 escons“. Othmani és un psiquiatre de 51 anys, doctor en teologia, que té un discurs moderat (“No imposarem el vel a ningú“) i que afirma que “el PJD és un partit de centre, de referència islamista, com els democratacristians a Europa” que “pot aliar-se tant amb la dreta com amb l’esquerra“.

En tot cas, hi ha un consens bastant general que pronostica que el PJD serà la primera força. Hi ha dos elements que reforcen aquesta previsió: el pes en augment del moviment islamista i el lligam que l’electorat sembla fer entre el PJD i el vot de protesta. L’electorat d’aquest partit se situa bàsicament en la classe mitja urbana (d’ací, entre altres raons polítiques i ideològiques, que la rivalitat s’estableixi principalment amb el partit socialista, la “Union socialiste des forces populaires” (USFP, creada el 1959), que junt amb el vell partit nacionalista, l’Istiqlal (creat el 1944), ha vertebrat l’esquema dels grans partits tradicionals.

Les eleccions al Marroc, d’ençà de 2002, es produeixen amb menys irregularitats que en el passat però paradoxalment, amb una abstenció a l’ alça (participació del 67,43 % el 1984, del 51,61 % el 2002). Això té a veure, bàcament, amb el fet que la gent percep que no és el parlament i el govern els que detenen el poder, sinò la casa real. També hi ha altres causes: un distanciament entre la ciutadania i els partits, una percepció aguda de les desigualtats i la corrupció i el fet que una composant important del moviment islamista, que gira al voltant de l’associació Adl wal Ihssane (“Justícia i beneficiència“) no participa en les eleccions i preconitza l’abstenció.

De manera que, quan es coneguin els resultats, caldrà fixar-se en alguns aspectes interessants: el nivell de la participació, el pes assolit pel PJD, i la regularitat dels resultats (per primera vegada en unes eleccions marroquines hi ha una cinquantena d’observadors internacionals). El seguiment de les eleccions que ha fet el diari El País i especialment Ignacio Cembrero son dignes de consulta:

[1] El voto de protesta se hace islamista en Marruecos

[2] Los marroqu? cuestionan la utilidad de elegir el Parlamento

Entrevista a [3] Saad El Othmani Secretario general del Partido de la Justicia y del Desarrollo

[4] Esperando al candidato de ‘Sidna’

[5] Los islamistas rezan por su victoria

[6] Los intelectuales unen fuerzas contra la “marea oscurantista”