« Artur Mas i la Causa Comuna | Inici | Vittorio Foa: “La bona política és la que sap unir” »
Felip Puig i el “fracàs” de la Constitució europea
Per Raimon Obiols | 24 January, 2009
Imprimir
“És tal el desig nacionalista de tornar a governar Catalunya, que les eleccions europees tenen per únic objectiu experimentar si pot absorbir vots independentistes en el camí cap a les eleccions catalanes d’aquí a dos anys“, escriu Carles Navales a El Singular Digital. Jo crec que aquesta és una constatació que es va confirmant cada dia que passa.
Avui, per exemple, el senyor Felip Puig, dirigent de Convergència, diu, en una entrevista que publica La Vanguardia, que Artur Mas representa “la darrera esperança del catalanisme“. És evident que aboquen pel broc gros. Suposo que la consigna del moment, en el partit del senyor Puig, deu ser: “A veure qui la diu més grossa!” . Per ells faran, i no és qüestió que ens hagi de preocupar massa.
En canvi, si m’ha preocupat que, en l’esmentada entrevista de La Vanguardia, el senyor Puig digui, a propòsit de la Constitució europea, que: “Yo también era partidario de votar en contra, aunque como militante acaté la decisión del partido. Tremosa, también europeísta convencido, no era entonces militante. Y visto el fracaso de la Constitución europea no se le puede reprochar nada“.
Però com tothom sap, si la Constitució europea no tirà endavant fou a causa dels qui van votar “no” a França i als Països Baixos. Aleshores Jordi Pujol, Miquel Roca i una majoria de CDC s’inclinaren, encertadament i per sort, pel vot favorable a la Constitució. L’ex conseller convergent Josep Maria Cullell digué aleshores que els partidaris del “no” a Europa eren “Le Pen, els neofeixistes italians i l’esquerra extraparamentària“.
Tenia raó i van ser els extrems els que feren “fracassar” la Constitució europea. I així estem: intentant salvar els mobles del procés de construcció política d’Europa amb el Tractat de Lisboa, que avui ens manca dramàticament i amb urgència: les respostes a la crisi econòmica, la defensa de l’Europa social, el paper d’Europa al món, entre altres qüestions vitals, en depenen. En aquestes condicions, no serveix de res retreure el “no” als electorats francès, holandès o irlandès.
Però, francament, sí que calen els retrets als dirigents i als partits que féren campanya a favor del “no“, sobretot a aquells que, “europeístes convençuts” com el senyor Puig, ens prometeren que, amb la victòria del “no” es produiria una gran reacció positiva, un gran salt endavant cap a més i millor Europa. Vist l’encert de les seves previsions i promeses, se’ls hi han de retreure bastantes coses, i no per un afany de revenja retrospectiva, sinò per a que en el futur no la tornin a vessar.
Si tan “europeísta convençut” és el senyor Puig, hauria d’entendre, com féu la majoria responsable de CDC en el seu moment, que no es pot matar tot el que és gras, i que a Europa han fet i fan un mal immens les posicions negatives i intransigents que, amb un o altre pretexte, van obstaculitzant el procés de construcció d’unes institucions comunes.
Categories: Política catalana, Politica europea | Sense Comentaris »