[1] Quina gràcia, l’altra dia, llegir que un diputat convergent declarava a la premsa, tot excitat, que la Conferència Oberta que estem preparant és una còpia de la Casa Gran!

Suposant que fós cert, aquest diputat, que sempre s’esvera i gesticula més del compte, no hauria d’estar pas enfadat, sinó satisfet. Quan, mesos després que nosaltres comencéssim a celebrar els debats de la Convenció pel futur, va sortir el senyor Mas amb la seva iniciativa, nosaltres no ens vem pas enfadar ni li vem dir que ens imitava. Al contrari: ho vem celebrar, en la mesura que significava una aportació addicional al necessari procés de repensament de les idees catalanistes. jo mateix vaig escriure un article a l’Avui saludant el projecte, i el vaig comentar també en aquest bloc (“[2] Casa comuna o causa comuna“, setembre de 2007).

Però si en aquesta matèria existissin copyrights, som nosaltres els qui en podíem haver demanat des el 2007.

Nosaltres vem veure positivament l’iniciativa de Mas, per bé que, com és natural, no coincidissim en els seus plantejaments. Ens semblava que els uns i els altres, des de postulats diferents, podíem crear una dinàmica positiva. Però l’evolució de la “Casa Gran del catalanisme” sembla dur, com ha dit Ignasi Guardans, a formulacions independentistes i, per tant, a una “Casa Gran de l’independentisme” ón, diu Guardans, ell mateix no hi troba cabuda. El mateix estan dient en el sector “roquista” de CDC i també, per descomptat, a Unió. Què està originant aquesta evolució, que s’aparta del mainstream tradicional de Convergència? Probablement l’explicació es troba en la disputa electoral entre CDC i ERC, on la primera ha emprès un camí de radicalització.

Això si que és important, i inquietant. La qüestió dels copyrights no té importància. L’important són els resultats, en el terreny de les noves idees, propostes i formulacions pel catalanisme del segle XXI.

Ara bé: la Convenció pel futur ha fet potser menys soroll que els shows del senyor Mas. Però de moment, en aquest terreny ideològic i propositiu, que és, diu, el què pretén Mas (la “refundació” del catalanisme, etc.), la Convenció n’ha produït unes quantes més (vegi’s, per exemple, el llibre “[3] Una idea de Catalunya“, de Pagès editors).

Jo no sé si algun dia el senyor Mas ens sorprendrà, com un nou Moisès baixant del Sinai, amb les Taules d’un “catalanisme refundat“. De moment jo no veig res de res. O pitjor; només veig una radicalització retòrica: el “sobiranisme” com a “independentisme en la intimitat“.

P.S. De la nostra Convenció pel futur n’ han sortit cinc libres en un any (tres són ja a les llibreries). No està mal.

3 Comments To "Causa Comuna, Casa Gran"

#1 Comment By Joanna Martín L. On 20 January 2009 @ 20:50

#2 Pingback By Artur Mas i la Causa Comuna | Notes de Brussel·les On 21 January 2009 @ 20:24

#3 Pingback By Nou Cicle: L’Hora » Raimon Obiols: Artur Mas i la Causa Comuna On 21 January 2009 @ 20:37