« Petons de comiat | Inici | La Unió europea i la situació a Gaza »
Al voltant del cap
Per Raimon Obiols | 22 December, 2008
Imprimir
La nit de Cap d’Any, tingueu un pensament per Mountazer al-Zadi, el periodista iraquià que llençà un parell de sabates a George Bush. Detingut el passat 14 de desembre, serà>> jutjat dimecres de la setmana que ve, és a dir, el 31 de desembre.>> L’acusació és d’ “agressió a un cap d’estat estranger durant una visita oficial“. El periodista s’enfronta a una possible pena de fins a 15 anys de presó. El portaveu de la Casa Blanca diu que Bush ja ha perdonat a al-Zadi. I ja veurem què decideixen els jutges iraquians… >>
Però a qui costarà més perdonar serà als assessors d’imatge del president sortint dels EUA. Ah, aquella imatge de Bush vestit de pilot, una vegada completada l’ocupació d’Iraq, aterrant al portavions Lincoln per tal d’anunciar “Mission Accomplished“! O aquella imatge de Bush fent un discurs davant els cingles de Mount Rushmore, amb el seu cap en primer pla, junt als perfils esculpits a la roca de Washington, Jefferson, Lincoln i Roosevelt!
“És fantàstic com a teatre“, deia aleshores un comentarista de Fox News. I fins un periodista del Washington Post, David Broder, es declarava seduït per la “postura física” del president. Els assessors d’imatge de Bush “han comprès que, en una imatge, el què hi ha al voltant del cap és tan important com el cap“, afirmava Michael Deever, un vell guru de l’imatge política.
Ara, la darrera imatge, la que quedarà, mostra, al voltant del cap de Bush, un parell d’armes de destrucció massiva en forma de sabates.
Categories: General, Món | 1 Comentari »
December 25th, 2008 a les 15:42
Certament, la construcció de la imatge dels líders ha esdevingut ” gairebé tirànica”. Així la omnipotència dels mitjans audiovisuals com a eix informatiu vertebrador dels nostres ciutadans o en paraules de Sartori ” Homo-videns”, ha generat un nou conjunt de ” tahurs” de la imatge. Coachings , assessors d’imatge, decoradors d’escenografia , còmics,etc…
Grans líders = Gran Imatge. Sarkozy ( le petit Napoleó ) , Obama ( Kennedy + M.L.King), J. Pujol ( el petit Napoleó català + Ramón de l’Auca del senyor Esteve) , Jose Montilla ( L’immigrant d’en Serrat + la tenacitat poc estrident dels fets i no les paraules ).
Lògicament , aquesta lectura és massa simple, però no cal menystenir el paper de la imatge del líder.Un paper que es sistematitza en allò que els experts en marketing defineixen com USP( única proposta de venta); es a dir, diferenciador, simple i entenidor. Llavors doncs , no podem apel.lar a Weber, Clausewitz & C.
Gabinets de premsa ( “filtre” dels periodistes), secretaris de premsa (” comisaris” de la construcció de l’agenda política ), rodes de premsa ( sense preguntes? ), esdeveniments i pseudoesdeveniments ” propagandístics”, catàlegs fotogràfics de patons a nens i avis entranyables…
Probablement si algú haguès previst que el fet de llençar una sabata constituteix un menyspreu públic, reconegut pel creient musulmà, tots s’haguessin descalçat. Temps al temps.. telepromters , control d’avís del directe televisiu en els atris dels mitings, escenaris plens de nens multi-ètnics i joves, peregrinacions masives i ” voluntàries” als actes de final de campanya , cartes al director estratègiques, unificació matinal i no discrepant dels missatges a emtre durant el dia en l’entorn mediàtic, etc…
Manpares de vidre en les rodes de premsa? un circ ? Armes de desinformació massiva ?.
Silenci…es filma