« Amalia Solórzano | Inici | Al voltant del cap »
Petons de comiat
Per Raimon Obiols | 17 December, 2008
Imprimir
El comiat de la presidència Bush s’està produint en perfecta concordança amb la catàstrofe que ha significat durant els seus dos mandats. El president dels EUA decideix viatjar a Bagdad i un presentador de televisió li llença un parell de sabatots: “Això és un petó de despedida del poble iraquià, gos!” , li crida mentre és convenientment detingut.
La secretària de premsa de la Casa Blanca, Dana Perino, diu que el mandatari nord-americà “no guarda cap mena de rancúnia per aquest incident… realment l’ha donat per superat“. Deu ser el temps nadalenc que s’acosta. Però el Nadal no arriba a Bagdad i entretant el germà del periodista iraquià,>> Muntazer al-Zeidi, diu a la BBC que aquest ha rebut a la comissaria i té una hemorragia interna més unes quantes costelles trencades.
A Guantànamo, que Obama ha promès tancar, i on encara resten 250 empresonats, també comencen els petons de comiat. >> L’exèrcit va organitzar una visita guiada de periodistes, el passat dijous. Aquell dia, el “mot de la setmana“, segons constava en alguns cartells, era “Respecte“. El sotsdirector d’operacions de detenció mostrà orgullosament als corresponsals les noves aules de classes del Camp 4, on hi ha els empresonats més “dòcils“. Hi ha una biblioteca, on un nord-americà d’origen àrab fa de “conseller cultural“: recomana els textos a censurar. El comandant Hayhurst, escriu Corine Lesnes a “Le Monde” “s’esforça mostrant els detinguts que juguen a futbol, fan exercici i miren videos dues vegades a la setmana – adoren els programes de pesca i, darreerament, el film “Ice Age”, assegura“. El 12 de desembre van començar uns “cursos d’arts plàstiques” “El comandant Hayhurst“, comenta Lesnes, “no està poc orgullós d’evocar l’”estimulació intel.lectual” que suposa pels detinguts el dibuix“. Petons de comiat.
Però per a buidar el camp, diu el contralmirall David Thomas, caldrà “resoldre qüestions importants i difícils“: on transferir els detinguts, quina justícia aplicar, després del llarg empresonament en una zona de no dret. A les classes de dibuix digueren els guardians que hi ha un empresonat particularment dotat pel dibuix. “I què dibuixa?”, demanà la corresponsal de “Le Monde”. “Rellotges“, respongué el comandant Hayhurst.
Categories: General | 1 Comentari »
December 18th, 2008 a les 9:27
Deja, querido Raimon, que me anticipe a mis felicigtaciones por la gran victoria sobre la directiva del horror. Mis saludos, y dale un choca esos cinco a Cercas. Abrazos desde Parapanda, José Luis.