« Lula a Brussel·les | Inici | Dos comentaris sobre el futur dels partits »
L’última temptació d’Al Gore
Per Raimon Obiols | 9 July, 2007
Imprimir
En el concert de Live Earth a Tòkio, s´aparegué Al Gore en holograma. Gino Castaldo, a “La Repubblica“, escriu que semblava l´Obi Wan Kenobi, a “un pas del ridícul“. Jo no he vist l´aparició hologràfica de l´ecolíder global, ni les seves intervencions als festivals deles EUA, i no puc opinar. Però em sembla que el balanç de l”ona global” dels festivals de Live Earth d´ahir dissabte és positiu, al marge de si t´agraden més o menys aquestes cerimònies multitudinàries, que barregen elements de novetat absoluta (dos mil milions d´espectadors d´un primer festival global, festivals massius el mateix dia a tots els continents), amb elements ancestrals que recorden les velles dances o processons per impetrar la pluja
Les crítiques que es poden fer al Live Earth són òbvies i de fet s´han multiplicat, assenyalant totes les incongruències, des de les esponsoritzacions (Microsoft, Chevrolet, Coca Cola?) a l´ús dels jets privats de les celebritats participants. Perquè s´hagi arribat a milions de persones amb el tema de l´escalfament de l´atmosfera, de la necessitat urgent de respostes, en els hàbits de les societats i en els compromisos dels governs, és un fet positiu. Les enquestes mostren que, encara que una majoria de l´opinió creu que el canvi climatic és un problema (i que té una causa humana), molts creuen que no n´hi ha per tant, i que els científics I els politics exageren.
Pel que fa a la política, Gore i Bob Kennedy Jr.s’hi van referir, en els seus parlaments del Giant Stadium de New Jersey. El segon fòu duríssim denunciant la indústria del petroli i la gent al seu servei : «la cosa més important que podeu fer és implicar-vos en el procés polític i enviar-los a passeig ; han traït i hem de començar a tractar-los com traidors ».
Implicar-se en el procés polític: aquesta és potser la temptació d’Al Gore, ara mateix. Vençut el 2000 per Bush d´una manera discutible (sempre ha estat convençut que el Tribunal suprem, interrompent el recompte de vots dubtosos a Florida, havia decantat la balança, mai n´ha volgut fer qüestió, « per no fer perdre la confiança dels nord-americans en el seu sistema democràtic ». Però la processó va per dins. Molts li demanen que es presenti a les presidencials del 2008, i de fet ja hi ha una «campanya de les bases». Ell diu que no serà candidat, encara que té compte a l´hora de no tancar-se la porta. Amb un Bush contra les cordes, un Partit republicà en crisi profunda, i uns candidats presidencials demòcrates (Obama, Clinton, Edwards) que, per diverses raons, no acaben d´aixecar el vol, la temptació potser és forta.
Gore, acusat durant d?des de no tenir carisma, ha esdevingut una icona global. El seu llibre i el seu film sobre l´escalfament de l´atmosfera, « Una veritat inc????a » (vegeu-ne una cr?ca de Ferran Mascarell) li han donat una popularitat global, i un ????r de Hollywood. Repassant la seva traject????, no ?dif?l concloure que es va anticipar encertadament a qàns importants (tamb?n la qà de l´Iraq). El seu darrer llibre (« The Assault on reason ») ha marcat un cert retorn a la brega pol?ca nord-americana : ?una reflexi????bre les fallides de la democràa en el seu pa? sobre com el debat pol?c democràc ha degenerat en un « show » propagand?ic negatiu, explotant les pors i l´avidesa del pà, deteriorant la imatge dels Estats Units en el m????
Al Gore, candidat ? Els qui el coneixen estan totalment dividits en els seus pron????cs. A m?i crec que a bastants, ens agradaria. Ho sabrem abans d´octubre.
Categories: General, Medi ambient, Món, Semblances | Sense Comentaris »