« Futbol, altitud i divisió internacional del treball | Inici | L’última temptació d’Al Gore »
Lula a Brussel·les
Per Raimon Obiols | 6 July, 2007
Imprimir
Vaig conèixer Lula a Madrid el març de 1999. Ho recordo bé perquè fou el dia de la sonada dimissió d’ Oskar Lafontaine com a ministre de finances alemany. Salvant totes les distàcies, que son molt grans, el brasiler i jo teniem un detall en comú: érem candidats que perdíem les eleccions. “Jo les guanyo sempre, però en les enquestes“, em va dir aleshores (“jo ni a això he arribat“, li vaig contestar). Després ell guanyà, és president del Brasil, i em sembla que, malgrat dificultats de tota mena, ho està fent molt bé.
Ara l’he pogut saludar i escoltar a Brussel·les, en una reunió ahir, al Parlament europeu. Venia de la cimera UE-Brasil que va celebrar-se abans d´ahir a Lisboa. Amb el seu ministre d’afers exteriors, Celso Amorim, van parlar de les negociacions difícils de Doha, dels biocarburants i del combat contra la pobresa. Lula va parlar molt de biocarburants. « Per avaluar el seu potencial”, ens va dir, “cal tenir sempre present que la fam és deguda essencialment a un problema de distribució de rendes i de recursos. La producció d’aliments al món és més que suficient per alimentar la població del planeta. L´experiència brasilera mostra que els biocarburants poden contribuir a lluitar contra la pobresa. La producció d’etanol genera directament i indirectament més d’un milió de llocs de treball, amb salaris per damunt del promig. Calculem que per cada treballador d’una fàbrica d’etanol hi ha un centenar de gent que treballa al camp, subministrant la matèria prima. Fa poc hem llençat un programa que dona feina a desenes de milers de petits propietaris. L’etanol representa el 40 % del combustible consumit”. El president brasiler diu que “la influència de la producció de biocarburants sobre el preu dels productes alimentaris és modesta” i que “la gran majoria de països pobres són importadors nets de petroli i ho tenen tot a guanyar amb el desenvolupament de fonts locals d’energia que podrien reduir la seva dependència“.
Escoltant-lo, he tornat a pensar en la conversa de Madrid. Quan li vaig comentar la notícia de la dimissió de Lafontaine, em va preguntar “Qui ?“. No sé a hores d’ara si la seva pregunta era espontània o intencionada, perquè quan li vaig haver explicat l’afer alemany, em va dir que no prestava massa atenció a les vicissituds de l’esquerra europea, i ho justificà dient que des d’Europa sempre “ens han volgut donar masses lliçons: ara cal ser leninistes, ara cal fer la lluita armada, ara s’ha de ser socialdemòcrata, etc.” i “ja ha arribat l’hora d’equivocar-nos pel nostre compte“. Li vaig donar la raó: un greu problema de moltes esquerres llatinoamericanes fou, històricament, el seu caràcter “cipayo” (com diuen alguns argentins), la seva tendència al mimetisme i al seu menysteniment del factor nacional. Ara bé,equivocar-se a causa dels altres o per compte propi no fa massa la diferència. La diferència la fa el no equivocar-se, i tant de bo aquesta aposta pels biocombustibles sigui encertada. És un tema sobre el que, tot escoltant a crítics duríssims i a defensors entusiastes, no tinc encara (com crec que li passa a molta gent) una opinió feta.
Allò que és segur, però és que Lula l’encerta en moltes coses. El seu país va endavant, per bé que la pobresa és immensa, i les desigualtats i la violència escandaloses. En aquest terreny la feina a fer -es tanta, tant urgent i necessària durant tant de temps, que m’estranyen les crítiques d’”esquerra” que alguns li adrecen, com si fos possible resoldre-ho tot amb quatre paraules.
Ara el president ha desbloquejat 1.250 milions d’euros per les “favelas” de l’Estat de Rio de Janeiro: asfaltats, clavegueres, vivendes, llars d’infants i altres equipaments urbans. “Volem combatre el crim organitzat millorant les condicions de vida dels pobres“, ha dit Lula, “La majoria dels habitants de les ‘favelas’ és gent honesta, són treballadors“.
Categories: Amèrica Llatina, General, Món, Parlament europeu, Semblances | Sense Comentaris »