« EUtube | Inici | Futbol, altitud i divisió internacional del treball »
Tres notes sobre l’Iraq
Per Raimon Obiols | 4 July, 2007
Imprimir
1. La situació dels refugiats
La propera setmana votarem un el Parlament europeu una moció d’urgència sobre la situació dels refugiats iraquians. Ha estat presentada per iniciativa del grup socialista. En la introducció es llegeix que “la situació humanitària i dels drets humans s’està deteriorant, com palesen els informes periòdics de la UNAMI i altres agències de les NNUU en el país, que assenyalen que un promig de 100 persones són mortes i 200 ferides per dia; que el 50 % de la població viu amb menys d’un dòlar al dia; que l’atur afecta el 80 % de la població; que el 70 % manca d’accés a aigua potable; que el 81 % no té accés a serveis de salut efectius; que 3 milions de persones tindran problemes d’inseguretat en l’alimentació si la distribució d’aliments es col·lapsa en algunes àrees; que el 80 % dels metges han abandonat els hospitals; que el 75 % dels infants no van a l’escola, i que d’un 30 a un 70 % (segons les regions) dels establiments escolars estan tancats“.
La proposta de resolució posa una especial atenció en el problema dels desplaçats i refugiats: “Més de 2 milions de persones són persones desplaçades internament (IDP)”, i s’estima que “2 milions d’iraquians s’han refugiat en els estats veïns, sense cap estatut formal de protecció: Síria n’acull entre 1,2 i 1,5 milions; Jordània entre 500 i 750.000, representant un alt percentatge de la població total; Egipte per damunt de 80.000; el Líban uns 20.000; Iran uns 50.000; la regió del Golf per damunt de 200.000; i Turquia uns 5.100“. “Uns 560.000 dels refugiats són infants en edat escolar i el seu accés a l’educació pública i a l’atenció mèdica és molt difícil“. La proposta de resolució del PE reconeix la solidaritat mostrada pels països veïns de l’ Iraq i els invita a informar la comunitat internacional del suport que necessiten per fer font a la aquesta situació i demana a la Comissió europea i a tots els Estats membre que explorin totes les possibilitats per fer-hi front, suggerint una llarga sèrie de mesures concretes.
2. Intents de reconciliació
El Consell de la Internacional socialista es va reunir a Ginebra els passats 29 i 30 de juny amb el tema “Treballant per la pau i la estabilitat global en un món de conflictes sense fronteres“, i amb tres punts a l’ordre del día: La situació israelo-palestina, El futur del Líban i Iraq: ¿quin camí seguir?. Podeu consultar a la web de la Internacional la crònica del Consell. En paral·lel, trobant-se a Ginebra una desena de responsables polítics iraquians, es van fer discussions informals sobreel futur de ’Iraq, amb una proposta sobrela taula per organitzar a Ginebra una “conferència de reconciliació nacional iraquiana“. L’iraquià Kais Al-Azzawi, secretari general adjunt del “Moviment dels socialistes àrabs” i l’algerià Hasni Abidi, director del “Centre d’études et de recherche sur le monde arabe et mediterranéen (CERNAM)“, amb seu a Ginebra, han comentat la iniciativa, que vol reprendre la iniciativa que intentà sense èxit la Lliga àrab a El Caire, el 2006. Abidi, que ha visitat freqüentment Bagdad en els darrers temps, diu que ” allò que manca és la discussió entre els iraquians sobre la possibilitat i el seu desig de viure junts. Allà tot el terreny és ocupat per la guerra i per l’intervenció a l’Iraq de les forces exteriors. Hi ha entre els iraquians una forta necessitat de discutir, que no podia ser satisfeta sota Saddam Hussein, i que ara és impedida per la inseguretat. Cal proposar un terreny neutre“. La reacció de les autoritats suïsses de moment ha estat de prudència, cosa que em sembla bé.
3. La situació de Bush
El diari “Washington Post” escrivia abans d’ahir que Bush està assetjat i isolat, però es troba còmode (“At ease“). L’autor de l’article, Peter Baker, escriu que, darrerament, el president nord-americà es reuneix amb “autors de primera fila, historiadors, filòsofs i teòlegs“, i els interroga: “Quina és la naturalesa del bé i del mal en el món després de l’Onze de Setembre? Quines lliçons proporciona la història a un president que ha de fer front a l’agitació que afronto? Per què la resta del món sembla odiar Amèrica? O sols és a mi que odien?“. L’article explica també que, fa uns dies, el president volà a Nova York per visitar una escola de Harlem, amb uns quants congressistes. Un d’ells, discretament, li presentà un soldat que havia estat ferit en un ull a Bagdad. Bush demanà al militar que es tragués les ulleres fosques, inspeccionà la ferida i “fins la tocà“. Un altre congressista li va dir al president: “la meva esposa l’adora, però diu que no sap com vosté es pot llevar cada matí sense dir-se ‘fins ací hem arribat’ “. “Pensa això?”, replicà Bush. “Passi-me-la per telèfon“. El congressista trucà la seva muller, sense obtenir resposta, i el president deixà gravat un missatge de veu: “Estic bé (“I’m doing okay”). No es preocupi per mí“.
Categories: General, Món, Parlament europeu | Sense Comentaris »