« Palestina-Israel: la desolació | Inici | Tres notes sobre l’Iraq »
EUtube
Per Raimon Obiols | 3 July, 2007
Imprimir
La relació entre el món de la política (sobre tot quan és món de govern) i els periodistes no és sempre òptima (per dir-ho des d’una òptica positiva). Brussel·les no és una excepció. A Brussel·les hi ha uns 1500 corresponsals, probablement la concentració més voluminosa del món. En general respiren el mateix estat d’ànim de la ciutadania pel que fa als afers europeus: una barreja de crítica i d’esperances sovint incomplertes.
A la Comissió, especialment, la situació diuen que no és massa bona (la seva sala de premsa és anomenada pels seus funcionaris “la caldera“). Una jove periodista francesa, Virginie Rivière, escrivia fa poc que “la menor crítica és considerada com un crim de lesa majestat, i són nombrosos els periodistes que es troben en “llistes negres” perquè se’ls aparta de totes les trobades informals entre l’august primer ministre de Portugal (el president de la Comissió, Barroso) i la premsa (una servidora hi és, evidentment)“.
Rivière escriu que “la Comissió ha decidit passar per damunt dels periodistes especialitzats en les qüestions europees a fi de transmetre en directe el seu “missatge” al bon poble. Com que no disposa dels “seus” propis mitjans, ha decidit utilitzar la Xarxa, un mitjàl lleuger, fàcilment accessible; i sobretot gratuït”.
Margot Wallström, la comissària sueca encarregada de la comunicació redacta des de fa anys un bloc. Virginie Rivière es lamenta que sigui només en anglès “A la Comissió costa creure que el conjunt d’Europa no parla només aquesta llengua“. Ara, la comissària Wallström acaba de llençar una nova iniciativa, “EUtube“, dins l’espai de videos de YouTube, amb clips i imatges d’arxiu, en anglès i alemany i, properament en francès. “Durant la fase de prova“, ha dit un portaveu de la Comissió ens ha sorprés agradablement l’interès de la gent. no vull especular, però crec que en general els internautes s’interessaran en aquest nou canal. Fins i tot hi poden penjar comentaris“.
Els comentaris dels qui han visitat Eutube son de signe molt variat. Un ciutadà diu que “és comunicació soporífera” (una crítica que, des del meu punt de vista, es pot generalitzar a la gran majoria de coses que hi ha a You Tube i, més encara, a la comunicació institucional, europea-comunitària o nacional. Es tendeix d’una manera fatal i contraproduent a l’autoelogi propagandístic, a complaure el narcissisme (les fotos!) dels qui manen, etc.
Un francés diu que la “convivialitat” milloraria amb Dailymotion, un canal d’orígen francés. Un altre ciutadà diu una cosa obvia: “els americans ens van al davant i han comprés que els electors i ciutadans son avui a Internet“, i proposa donar un cop d’ull als “policy podcasts” del Departament d’estat nord-americà. Una cosa és certa: som en un període de transformacions ràpides, radicals, en el que aniran produint-se decantaments. Des del meu punt de vista, en l’establiment d’un nou quadre de relació entre política i comunicació aquests decantaments tindran a veure no sols amb els nous mitjans i mètodes, sinò fonamentalment amb els continguts i els estils. En general, la comunicació institucional, amb les seves tendències a l’ “autobombo” i al “pedagogisme”, o bé canvia radicalment, o bé es trobar àmb uns límits reduïts a l’autosatisfacció corporativa o a la recerca puntual de documentació. Probablement els dies comptats com instrument de difusió i interacció al ple. Si fos periodista, sobretot digital, no patiria.
Categories: General, Parlament europeu, Politica europea | Sense Comentaris »