« Una “idea modesta” contra l’abstenció | Inici | Palestina-Israel: la desolació »
Els catalans, “una mica esquizofrènics”?
Per Raimon Obiols | 2 July, 2007
Imprimir
Val la pena llegir les conferències del cicle “Cent anys de catalanisme” que organitzà la Fundació Jordi Pujol al Palau Robert, i que ara s’ha publicat en forma de llibre. Amb una mica de paciència (és una mica olla) trobareu a la web de la fundació les transcripcions en pdf de les conferències: del propi Pujol (” Perspectiva política del catalanisme“), de Josep Termes (“Perspectiva social del catalanisme“) i de Francesc Cabana (“Perspectiva econòmica del catalanisme“). Manca, em sembla, la de Vicenç Villatoro “Perspectiva cultural“). Cal llegir aquests textos: s’ inscriuen en un moment peculiar de Catalunya i en donen algunes visions significatives. A mi m’han interessat especialment les intervencions de Termes i de Cabana. La d’en Pujol també, però no tant: ens el sabem més…
Llegir aquests textos, l’un rere l’altra, resulta molt interessant. I a vegades entretingut: en un moment determinat, en Cabana comenta uns rodolins que Pepe Garí (de la Banca Arnàtrong>) dedicà a l’ Abat Escarré arran de les seves declaracions (que l’obligaren a l’exili) denunciant el franquisme en el diari “Le Monde“:
“Oh, quina satisfacció els rojos son de part vostra / i resen un parenostre / per l’abat predicador. / Més pels catalans de dretes / heu caigut de l’escambell / lliurant-vos a fer punyetes / amb la mitra i amb l’anell“ …
I acaba dient Garí (” fixin-se ! “, comenta Cabana):
“El que se us diu fins aquí ho signa un catalanista / amb punts de separatista / que estima Franco a morir“.
El comentari de Cabana, que no conec, però que trobo molt simpàtic (i que ha escrit llibres ben interessants), és el següent “Tots els catalans som una mica esquizofrènics“… La seva tesi, que vol recolzar amb la transcripció d’aquests versets (entre altres anècdotes i reflexions), és que molts dels burgesos que donaren suport, primer al cop de Primo de Rivera ( Cabot i Rovira, Alfonso Sala, etc.) i després a Franco (el propi Garí, Fèlix Escalas, Domingo Valls-Taberner, etc.) van ser també d’una o altra manera, “catalanistes“; al preu d’una certa “esquizofrènia“…
Tot plegat, Cabana ho emmarca en una idea central, que és la reivindicació del catalanisme com motor no sols polític sinò també econòmic de la Catalunya del segle XX. Una comprovació d’aquesta tesi, segons Cabana, és que l’autonomia recuperada ha significat per Catalunya, acabada la crisi econòmica 1974-1984, “els millors anys, els de més creixement de producció de renda de la història econòmica de Catalunya“. Cabana no escatima enfasi en aquest sentit: “Els millors anys de la història econòmica catalana des del compte Guifré el Pelós fins ara son els anys que van del 1984 al 2006“ ( és a dir fins ara ara mateix i cobrint el període del primer Tripartit: la conferència de Cabana és del febrer de 2007. Antoni Castells pot estar doncs satisfet).
Per contra, Josep Termes considera que en aspectes més bàsics (no els econòmics) som en el pitjor dels temps. Al termini de la seva conferència llegí un breu text (“M’ho he volgut escriure“, digué “per dir exactament el que vull dir“) on afirmava el següent “Al llarg del segle XX el catalanisme ha estat la peça clau de la vertebració deC atalunya. Ha resistit persecucions i dictadures. Ha tingut moments d’exaltació i glòria. Ara, més que el catalanisme polític, és la catalanitat la que està en perill“. Pep Termes atribueix la seva alarma a unes qüestions precises, que formula amb interrogants: “la immigració massiva i l’indeferentisme lingüístic han ferit de mort la llengua? Han esborrat la nostra realitat de poble diferenciat?”. “No ho sé”, respon, i acaba assenyalant que “la solució radica en el ciutadà, en el patriota”, i invocant “el no a la vanitat, al cofoisme, al complex de superioritat” i el “sí a la dignitat, a la renúncia, al combat per una Catalunya nació”.
No hi va haver debat. La transcripció dels mots de tancament de Pujol, que presidia l’acte és molt expressiva: “Molt bé. En Termes jo m’aixecava i diu “No, si no n’hi ha de col·loqui, no n’hi ha, no n’hi ha! Seu, seu, seu! Ja després a soles. No hi ha col·loqui, simplement… No, espera’t, espera’t! Escolta, després n’hi parles, ara deixa-ho”… etc. Pujol en estat pur: com si hi fòssim. Termes assenyalà a més de la immigració massiva i l’indiferentisme lingüístic, un altre problema que ens ha d’interessar. No és freqüent en efecte, en un país on ens omplim la boca amb les referències a la riquesa de la nostra “societat civil”, sentir a algú anunciar el següent “Avui, el catalanisme sobreviu com a política de partits, però està atomitzat en el món social, local i comarcal, en forma d’innumerables associacions, grups i tendències, fent bona la dita catalana de tants caps, tants barrets…”.
Fa anys que insistim en assenyalar el fet que la gesticulació, la retòrica, o la tendència a la radicalització dels discursos, a l’èmfasi semàntic i a la desqualificació, la polarització, les posicions, fomenten i oculten, a Catalunya, la realitat de fons d’una feblesa, fragmentació, divisió, el catalanisme de base popular i transversal. Termes té raó quan assenyala aquesta realitat i quan invita a treballar per superar-la. Des del meu punt de vista, això requereix, com un element fonamental, la renúncia a les desqualificacions i la recuperació de la confiança en la pluralitat catalanista.
Aquí hi ha un gran paper que hauríen de jugar CIU, ara en l’oposició, i les seves àrees d’influència. Si, com afirma Cabana, els burgesos franquistes eren en el fons catalanistes (cosa que és dir molt), no sembla difícil reconèixer aquesta dignitat a les forces que avui són democràcament al govern de la Generalitat.
Categories: Política catalana | 2 Comentaris »
October 2nd, 2009 a les 12:23
[...] estudi????e la burgesia catalana, i n’he parlat en alguna ocasi???? aquest bloc (aqu? comentant una confer?ia seva, l’any 2007, a la Fundaci????..]
October 7th, 2009 a les 16:55
[...] estudioso de la burgues?catalana, y he hablado de ?en alguna ocasi????n este blog (aqu? comentando una conferencia suya, el a????007, en la Fundaci????…]