« L’economia espanyola i els reptes d’ara mateix | Inici | Els atemptats al Magrib »
Marta Mata: escola, política, socialisme
Per Raimon Obiols | 6 April, 2007
Imprimir
En una entrevista publicada en el n° 50 de la revista “Barcelona, metròpolis mediterrània”, Marta Mata digué quelcom que impressiona, en la seva tremenda simplicitat: “Jo he vist matar l´escola i he vist com l´escola ressucitava”.
Ella tenia deu anys quan va comencar la guerra civil i per tant, com explica en l´entrevista, va « tenir temps de conèixer una escola excel.lent, l´Institut Escola de la Generalitat de Catalunya ». Si, com s´ha dit, « la veritable pàtria és la infància », Marta Mata conegué de petita, a l´escola i a casa, una pàtria amarada d´esperança en un període exaltant de la nostra història col.lectiva, en el que, amb l´adveniment de la República i de la Generalitat, totes les llavors d´una esperança col.lectiva semblaven germinar.
Després va veure, al llarg de la guerra civil i en l´amargor d´una prolongada postguerra, com “mataven l´escola”. La Marta recorda que « sentia que els grans de casa deien: €˜la guerra és dura, pero potser serà pitjor la postguerra´ ». I, efectivament, afegeix, la postguerra « per a mi va ser pitjor, en molts aspectes, que la fam i la supervivència€¦”.
Em sembla que no és arriscat treure la conclusió que aquesta primera experiència – la “naixença” i la “mort” de la nova escola – constituí el fonament bàsic sobre el que es construí la vida de la Marta: una tensa trajectòria orientada a la “resurrecció” de l´escola catalana.
Aquest fil conductor dóna sentit a una prolongada i intensa acció. Des dels primers temtpteigs d´una mestra adolescent a la petita escola de Saifores, passant per l´eclosió de la seva vocació i de la seva pràctica professional, la fecunda etapa de l´activisme ensenyant, amb el llençament de les Escoles d´Estiu i en la represa dels moviments de renovació pedagògica, i la seva acció política com diputada i senadora a Madrid, parlamentària a Catalunya i regidora a l´Ajuntament de Barcelona. Fóu una vida fecunda, lligada a un drama col.lectiu i a una esperança tenaç.
No es estrany tampoc, en aquesta perspectiva, que, en la mateixa entrevista que he esmentat , Marta Mata capgirés i donés un nou sentit complementari a una coneguda frase de Rafael Campalans (“politica vol dir pedagogia”) tot dient: “jo, en un moment determinat, vaig entendre que havia d´utilitzar la frase al revés: pedagogia és política”.
De la mateixa manera que la política, en la seva expresió més real i més noble, és pedagogia, també aquesta, si es vol entendre en la seva dimensió més fecunda, d´emancipació, equitat i llibertat, ha de ser política: ni pot quedar al marge del drama col.lectiu – com la tensa i intensa experiència de la pàtria infantil li ensenyà per sempre a Marta Mata – ni pot abdicar d´uns objectius de decència cívica, de solidaritat col.lectiva, de compromís amb els altres, de passió per un futur millor.
Hi ha una expressió que Marta Mata i la seva amiga Maria Aurèlia Capmany usaven sovint (aquesta amb emfàtica sonoritat teatral, la primera amb una dolça fermesa característica) : era l´exclamació « evidentment ! ».
Em sembla que fóu per una sensació d´evidència que Marta Mata assumí un compromís de partit , que amb les servituds que tota acció política comporta no era cosa fàcil (perquè implicava, per usar unes paraules de Thomas More, « un deure de bon ciutadà, que sacrifica als interessos generals unes repugnàncies particulars »). Pel socialisme català, aquest compromís, com el de Maria Aurèlia Capmany, serà sempre un motiu de satisfacció i d´orgull.
En l´entrevista que hem comentat -un dels pocs textos que conec en el que Marta Mata ens parla d´ella mateixa -, la periodista li fa una darrera pregunta : « encara se sent socialista, o socialista amb matisos? ».
Marta Mata respòn senzillament: “socialista”.
Quan la entrevistadora insisteix: “socialista com el primer dia?” , la Marta respòn, aparentment amb un punt d´ironia, “una mica més que el primer día”.
Però, fet i fet, si contemplem els trets dominants d´aquest inici de segle, potser aquest « una mica més » de la Marta Mata significa quelcom més que una resposta irònica. Potser Marta Mata ens digué, amb aquesta petita frase, que en el món de l´apoteosi barroca del mercat i del diner, de les desigualtats i injustícies, dels replegaments individualistes, de la barbàrie i de la desconfiança creixents, el risc d´una “mort de l´escola” té un rostre nou però tan temible com el d´ aquells anys llunyans de la postguerra. I que, « evidentment ! », cal seguir lluitant contra la indiferència i l´egoisme, contra la força corrosiva de l´oblit i la desesperança, per l´escola, per una política decent, i potser , fins i tot, ens diu la Marta, per “una mica més” de socialisme.
Raimon Obiols
Categories: Política catalana, Semblances, Socialisme | 1 Comentari »
December 20th, 2007 a les 14:19
[...] una entrevista, Marta Mata afirmava “Jo he vist matar l’escola i he vist com l’escola ressuscitava”. Marta [...]