« Miguel Núñez | Inici | PS francès: dies decisius »
De la interactivitat virtual a la participació real (resposta a un amic de Nou Cicle)
Per Raimon Obiols | 14 November, 2008
Imprimir
Un amic (Claudi Adrià) ens escriu al diari L’Hora, i evoca la conveniència que aquest nou instrument de Nou Cicle vagi més enllà d’uns plantejaments “interactius” a la Xarxa i passi a impulsar un procés veritablement participatiu, en el món real de la societat i la política, en la línia – diu – que ha marcat la campanya d’Obama.
Què més voldríem! Fa temps que insistim en l’urgent necessitat de noves formes de fer política, d’impulsar nous processos “de baix a dalt“, i no serà per la nostra banda que l’entusiasme es trobarà en falta.
Té raó l’amic en assenyalar els estimulants elements de novetat que ha introduït la campanya del candidat (ara president) demòcrata. Aquesta ha reeixit, efectivament, a aixecar un gran moviment a partir de la Xarxa, que no ha estat únicament de debat, d’ “interactivitat“, sinó també de participació, d’acció col·lectiva, de moviment. Això s’ha produït, em sembla, per la suma de dos grans processos simultanis i interrelacionats:
1) la creació d’ un gran espai d’autonomia dels simpatitzants a la Xarxa, per tal que aquests se sentissin amos de les seves accions, tot convencent-los de trasmetre un missatge coherent, i impulsant-los a actuar en el sentit d’una estratègia de conjunt;
2) el salt de la simpatia online (relativament “fàcil“, com diu el nostre interlocutor de L’Hora) a l’agregació i mobilització real offline, amb reunions i activitats de campanya en el món físic, fins el dia mateix de les eleccions. És aquí on la campanya d’Obama ha innovat més. Per exemple, tal com explica el>> Miami Herald, a Florida (un estat tradicionalment republicà). Amb “passió, precisió i una mica de sort“, diu el diari, un treball de gran abast ha fet possible enregistrar 200.000 nous electors, obrir 50 locals, constituir 1.500 grup de voluntaris (organitzant lliurement les seves activitats), recaptar 40 milions de dòlars… Es tracta d’un procés de salt de les “converses” a la Xarxa a les “relacions” en la societat.
A aquest amic de Nou Cicle i a tots els lectors del meu bloc i de L’Hora els hi recomano el millor resum que he trobat d’aquest procés fascinant, que potser no acabarà amb la campanya, si es fan realitat les informacions que el nou president dels EUA pretén continuar l’utilització de les TIC, aquesta vegada per a governar.
Categories: Amèrica Llatina, General, Política catalana | 2 Comentaris »
November 14th, 2008 a les 21:29
Acabo de leer elpost y m esiento identificado con la persona que pide un cambio ya de la virtualidad a la acción real basandose en la experiencia norteamericana del ya presidente electo Obama. Pero en este tema estamos a años luz de los USA, intentar militar de una forma activa (militante es algo diferente a afiliado pues este solo paga y vota de vez en cuando cuando se le llama) eshoy por hoy casi imposible, asi que pasar de algo intangible como la virtualidad a la realidad es poco mas que un sueño. A dia de hoy queda claro que los partidos politicos, que son los instrumentos con los que contamos de forma mas directa para influir en la vida cotidiana, son cubles de dificil acceso, por no decir imposible si no accedes de la mano de un “valedor” y es que el ciudadano que de forma individual ofrece y busca esa participacion activa a traves del partido politico, pronto verá (mi caso ) que no son mas qu epalabras sin ningun respoaldo factico. Desmoralizante??? si de momento hasta que un nuevo impulso nos haga querer participar, una pena desperdiciar tanta fuerza ciudadana. Un saludo.
November 16th, 2008 a les 19:23
No crec que el model que ha fet anar a la xarxa l’equip de campanya d’Obama funcioni aquí; per començar aquí tenim un altra mentalitat més seria, el model “teletienda” que tan agrada allí, fins i tot per vendre els matalassos de prestigi desenvolupats per la NASA fan anar aquesta mena de publicitat que aquí considerem poc seriosa i de venedors de fira. El Facebook que ha estat un element clau a la xarxa, jo m’he donat de baixa perquè de debò que no li trobo cap aplicació en un idioma que entengui perfectament; obviament amb angles sembla un altre món… aquí s’han d’idear altres coses, con s’ha d’idear altres formes de participació a la xarxa, com s’ha d’actualitzar el funcionament intern dels partits, que per una banda sembla un club privat, i per l’altra “els del club” anyoren l’implicació del militant; falla la comunicació via directa i via internet.