« El « Tractat sobre el funcionament de la Unió » : què canvia, què es manté | Inici | Canvi de líders: Brown, Harman, Veltroni »
Polònia-Alemanya: tenim un problema
Per Raimon Obiols | 24 June, 2007
Imprimir
A la gent de la meva generació, aquesta imatge no se´ns oblidarà. És la foto de Willy Brandt, aleshores canceller alemany, el desembre de 1970, davant el monument a les víctimes del gueto de Varsòvia: una icona de la reconciliació germano-polonesa. Aquesta setmana, el setmanari “Der Spiegel” ha fet una portada ben diferent: els bessons Kaczynski cavalcant a lloms de la cancellera Angela Merkel. A la premsa polonesa no manquen campanyes de confrontació amb Alemanya.>>€ És el trist balanç de dos anys de govern nacional-conservador“, escriu Adam Krzeminski a “Polityka“, un setmanari d´esquerra. L´actuació del govern polonès durant el Consell europeu -que ha estat a punt de provocar una crisi europea de conseqüències imprevisibles – s´inscriu en un context de contenciosos en les relacions entre Varsòvia i Berlin, que s´ha anat agreujant en els últims anys, especialment des de l´elecció de Lech Kazynski com president de Polònia, l´any 2005, i el nomenament del seu germà bessó, Jaroslaw com primer ministre, nou mesos després. D´ençà d´aleshores, la “lluita contra el mal” bat rècords a Polònia, contra tota mena d´enemics interiors (entre ells els cinc brigadistes supervivents de la guerra d´Espanya, pels que el Senat espanyol demanà “solidaritat total”), i d’adversaris exteriors: Rússia i Alemanya.
D´aquesta situació hem tingut algunes mostres al Parlament europeu. En un moment donat, vam tenir de fer costat a Bronislaw Geremek en la seva protesta contra les humiliacions de la llei de lustració. I l’altre dia, no hi va haver remei que escoltar un eurodiputat del “Partit de les famílies poloneses“, Maciej Giertych, fent una encesa alabança de Franco, que segons sembla havia salvat Europa del comunisme.
Els contenciosos entre Alemanya i Polònia s´han multiplicat. El 2006, el ministre de defensa polonés va comparar la construcció d’un gasoducte, que enllaçà Rússia amb Alemanya a través del Bàltic, amb el pacte de Stalin i Hitler de 1939. Un estúpid incident fronterer (uns testimonis assenyalaren que una lanxa duanera polonesa havia disparat contra un vaixell de turistes alemanys) encengué una dura campanya de premsa als dos països. Es discuteix de manera persistent la qüestió dels refugiats alemanys que hagueren d´abandonar territoris polonesos després de la segona guerra mundial. La presidenta de l´associació que n´agrupa els que encara són vius, Erika Steinbach, és representada en alguna premsa polonesa amb uniforme de les SS, etc.
La disputa europea sobre l´Iraq escalfà l´ambient. Rumsfeld contribuí amb entusiasme a les divisions amb la seva cèlebre divisió entre “vella” i “nova Europa“. El partit dels bessons polonesos captà l´ocasió molt a la manera d´Aznar: “Estem pujant a Primera Divisió“, es va exclamar en aquell moment Marek Belka, que esdevindria després ministre d´exteriors. Lluis Bassets ha escrit en el seu bloc que junt a la contribució nord-americana a la causa de la llibertat i la unitat d´Europa, també en ocasions han vingut del EUA vents nefastos, dedicats a dividir i a limitar la capacitat europea al món. Els germans Kascynski són fills directes d´aquests vents, que han tingut en els ‘neocons´ nord-americans els seus principals valedors.
Afegim-hi ara la història del nou escut anti-míssils, i d´altres encara, i tindrem el quadre d´una situació inquietant, que ens recorda fins a quin punt la integració europea és un procés que barreja elements de gran consistència històrica amb factors de risc i de fragilitat.
Els elements de consistència, que impulsen a l´optimisme, són evidents: aquest any l´economia polonesa creixerà al 6 %. Entre 2007 i 2013, el país rebrà uns 50.000 milions d´euros en subsidis de la UE. Les noves generacions no semblen secundar la deriva nacional-conservadora. El partit dels bessons Kaczynski baixa en les intencions de vot, i un 86 % de la població en les enquestes més recents, són a favor de la Unió Europea.Resta però l’inquietud que genera el govern nacional-conservador, amb les seves croades que troben eco en els sectors socials amb més dificultats, i que arriben a extrems increïbles (enquesta sobre els “teletubbies” acusats d´homosexualitat subliminal, retirada de textos de Goethe, Kafka i Witold Gombrowicz de les escoles); i també per les reaccions que tot això està produïnt en l´opinió alemanya.
Categories: General, Parlament europeu, Politica europea | Sense Comentaris »