- Notes de Brussel·les - http://www.noucicle.org/obiols -

Els corrents del Partito Democratico

Posted By Raimon Obiols On 8 June 2013 @ 19:18 In General,Politica europea,Socialisme | No Comments

[1] PDnoiHe llegit en un diari italià la llista de corrents en el Partito Democratico. No sé si és una llista completa i exacta, però la veritat és que impressiona, i en tot cas és significativa. La llista és aquesta:

Prodians“, “lettians“, “franceschinians“, “bindians“,”d’alemians“, “veltronians“, “bersanians” i “renzians“.

Encara hi ha altres corrents  que no tenen una denominació personal: els “joves turcs“, els “ex-populars“, els “dissidents“, etc.

Per complexa que sigui la política italiana o la vida interna del PD, és difícil no treure’n la conclusió que aquests grups reflecteixen molt més les ambicions d’unes persones o grups que no pas les seves diferències de tipus polític o ideològic. A mi em sembla que, en uns moments en què és imprescindible la reforma radical dels “partits realment existents“, aquesta tendència a la fragmentació de persones i grups és una mala solució.  Una cosa és l’obertura, el pluralisme, la llibertat; una altra és la dispersió de les ambicions i trajectòries personals i de grup, que porta a una dinàmica, ben poc ambiciosa, d’un “tots contra tots” que  serveix per a reforçar les lògiques dels aparells o per a paralitzar els canvis positius.

En el PD s’està produint, com és lògic, el què un altre diari italià denomina com “la revolta contra els corrents“: un moviment contra aquest estat de coses.

Nicola Zingaretti, un membre del PD que conec bé (vàrem treballar junts en la Comissió Progrés Global, i vàrem coincidir després en el Parlament europeu), diu, a propòsit d’aquesta multiplicació de plataformes personals i de grup, que “en aquesta diferenciació s’ha imposat l’obsessió pels càrrecs, i cal canviar-la”.

“Deixant de costat la qualitat de les persones, segurament indiscutible” afegeix Zingaretti, “ el resultat, el mètode utilitzat i la idea mateixa del PD no van bé, no funcionen, no produeixen política, i cal canviar-los: un arxipèlag de grups sense identitat que tenen únicament l’obsessió de col·locar algú en un càrrec”. Cal, conclou Zingaretti, “refundar la cultura unitària del partit”.


Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols

URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=4609

URLs in this post:
[1] Image: http://www.noucicle.org/obiols/?attachment_id=4618