« Andreu Missé a Brussel·les | Inici | Els corrents del Partito Democratico »
Forcades i Oliveres, els “grillini” catalans?
Per Raimon Obiols | 2 June, 2013
Imprimir
És fascinant el ressò obtingut pel manifest “Per a un procés constituent a Catalunya” que el passat mes d’abril van fer públic Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Explicant-lo, omplen places i locals, i la Xarxa en va plena. Sorprèn que hi hagi tan pocs comentaris d’aquest fenomen des del món de la política i del periodisme: com si es tractés d’una realitat incòmoda, difícil de valorar i qualificar.
Hi ha alguna excepció a aquest silenci. En un article (Els grillini catalans: Entre el cristianisme i la televisió), Joan Safont, director d’El Matí Digital, fa un paral·lelisme entre el fenomen del “Procés constituent” i el “Movimento 5 Stelle” que, encapçalat per Beppe Grillo, va obtenir el 25,5 % dels vots a les darreres legislatives a Itàlia. Una identificació seria equivocada, em sembla, més enllà del fet que els dos fenòmens responen a causes semblants (la virulència de la crisi i el desprestigi de la política i de les institucions).
Un altre punt comú existeix: tant Forcades com Grillo són dos notables “animals mediàtics”. Grillo, histriònic i exorbitat, és litigiós, intemperant, sovint deliberadament ofensiu; busca com a norma la querella constant, la desqualificació dels altres. Ara s’ha despatxat amb un exabrupte despectiu (“és un octogenari ressuscitat“) contra unes opinions de Stefano Rodotà, que fa poques setmanes era el candidat dels grillini a la presidència de la República (en les quirinarie que l’M5S organitzà a la Xarxa).
Forcades n’és l’antítesi. D’expressió amable i continguda, equilibra amb moderació formal l’eventual rotunditat de les seves tesis i afirmacions. Ara: com Grillo, té una capacitat de comunicació fenomenal. Milagros Pérez Oliva va parlar, arran de la pol.lèmica generada pel vídeo de Forcades sobre la vacuna de la grip A, de les seves “extraordinàries dots per a la comunicació – 53 minuts de monòleg en pla curt -“, així com de “la serena convicció que transmet“. Metgessa i teòloga, Forcades pot fer exercicis de sofisticada papiroflèxia filosòfica, com la conversa amb Xavier Rubert de Ventós, que publicà El Temps). Grillo, al seu costat, resulta quasi energumènic i molts dels seguidors de Forcades el titllen de “pallasso” a la Xarxa, molestos per una comparació que creuen odiosa.
Una altra distinció fonamental es pot fer entre els impulsors del manifest català i els del “Movimento 5 Stelle“. Forcades i Oliveres proposen un moviment “per promoure una iniciativa per un canvi de model polític, econòmic i social“, sobre la base de la crítica a les malvestats del capitalisme financer. Grillo no parla d’això (els electors grillini provenen de l’esquerra i de la dreta de Berlusconi) sinó de la confrontació radical entre “el poble” i el conjunt de “la casta” política i mediàtica. Profetitza que la Xarxa implica el final dels partits i de la deliberació parlamentària, substituïts per la “democràcia instantània” (tal com explica Marco Revelli en un text que els interessats en aquestes coses han de llegir).
La veritat és que Teresa Forcades i Arcadi Oliveres - que amb els anys ha anat adquirint un venerable aspecte de Pare Noel – , apareixen com una parella seductora. Diuen coses belles i justes, en la seva crítica d’un món terrible. Són coses capaces de fer vibrar a molta gent, sobretot entre els joves. Representen una promesa que els qui els escolten veuen com no contaminada, com encara innocent. Això significa una enorme responsabilitat. Tan de bo no la malbaratin.
Categories: General, Política catalana, Politica europea | Sense Comentaris »