Obama, “socialista europeu”?
Posted By Raimon Obiols On 29 October 2008 @ 17:55 In General,Socialisme | 4 Comments
[1] 
En el [2] New Statesman, Rachel Jolley es demana com hi pot haver un malentès tan fonamental als Estats Units com el que permet a John McCain i Sarah Palin usar la paraula “socialista” per a esverar l’electorat.
Els candidats republicans, a la desesperada, han començat a dirigir acusacions de “socialisme” contra Obama. La “S word“, a diferència d’Europa, pren als EUA una connotació negativa en una part important de l’opinió pública, marcada per la Guerra freda, que tingué moments àlgids d’història en els anys 50, “quan McCarthy pensava que qualsevol que haguès flirtejat amb una lectura del Manifest havia de ser expulsat del país“.
Als EUA, escriu Jolley “no hi ha la menor idea, per exemple, del model suec de socialisme democràtic, amb el seu excel.lent servei de salut, una economia de mercat eficaç i un elevat nivell de vida“.
Jolley comenta que, en una entrevista que li fou al Nobel Joseph Stiglitz, aquest li comentà que als Estats Units no podies utilizar la “S word” en un debat polític i esperar guanyar.
Així que no és estrany que els republicans juguin, en aquesta recta final de la campanya, la carta de presentar Obama com un “socialista europeu“, encara que, com diu Jolley, la realitat és que “els dos partits nord-americans se situen a la dreta dels corrents principals de la política europea occidental”.
4 Comments (Open | Close)
Article printed from Notes de Brussel·les: http://www.noucicle.org/obiols
URL to article: http://www.noucicle.org/obiols/?p=452
URLs in this post:
[1] Image: http://www.noucicle.org/obiols/wp-content/uploads/2008/10/the_s_word_shirt-p235037509063815468zky_40
03.jpg
[2] New Statesman: http://www.newstatesman.com/north-america/2008/10/word-socialist-usa-vote
Click here to print.
4 Comments To "Obama, “socialista europeu”?"
#1 Comment By Joanna Martin L On 30 October 2008 @ 8:42
És una veritable pena que per tothom el socialisme estigui tant mal vist; per tres que van aplicar aquest ideal de forma errada i abusiva ja pagarem tots, això si, tots veneren, admiren, i volen aplicar el model de Suècia (com CIU a les passades eleccions), però, es avui que m’assabento que son socialistes…
#2 Comment By Jordi Voltà On 2 November 2008 @ 14:31
Els noms porten arrelats significats. No crec que “socialista” avui estigui mal vist. Als EE.UU. (país on s’ha passat de gaudir la democràcia més gran del món a la faixa més gran del planeta) els noms els porten de corcoll i, la falta de cultura i la llavor de la por al terrorisme (que moltes vegades confonen amb lo desconegut) els fan espantar-se per qualsevol concepte que surti de la “norma”. El problema és que, com sigui que l’electorat -en temps de bonança- es situa en una franja centrista, totsels partits s’acosten ideològicament on poden treure vots. Així, els de dreta són centre-dreta i els socialistes, socialdemòcrates. La questió és no predre cap possible votant. Moltes vegades això comporta el prescindir de certes pautes dels ideals de cada partit i, conseqüentment, confón l’electorat i fa els polítics distants, maleables i hipòcrites.
No són els noms, ni els ideals ni els valors de les ideologies els qui atenten contra el poble. Són els polítics i la imposició de les mateixes.
#3 Comment By Gabriel Jaraba On 7 November 2008 @ 18:26
La cultura de l’ala esquerra demòcrata, heretada de la new left, renovada pels corrents i moviments socials mediambientals, feministes, etc., “a la dreta dels corrents principals de la política europea occidental”? Ostres, no fotem! Si són els que volen treure’s de sobre les velles etiquetes esmicolades per les realitats del segle XXI els qui volen assimilar-s’hi! L’aparició dels partits “verds”, iCV inclosa, no ha estat altra cosa, per bé que patètica. No oblidem que, com diu la nova directora de L’Unità, “l’esquerra s’ha passat 30 anys a la gàbia ideològica”.
#4 Comment By Raimon Obiols On 7 November 2008 @ 20:12
Contestant a Gabriel Jaraba: tens raó, però em sembla que no tota. En les qüestions “societals” (com diuen els francesos d’una mica una mica pedant), és a dir de formes de vida, potser Jolley té raó…