« Enriquiu-vos? | Inici | PS francès escenaris de futur »
Consell europeu: una nit suplementària a Brussel·les
Per Raimon Obiols | 9 June, 2007
Imprimir
D’ací dues setmanes, els propers 21 i 22 de juny, es reunirà a Brussel·les el Consell europeu que ha de prendre decisions sobre el Tractat constitucional. El govern de la Sra. Merkel ha comunicat discretament als caps de govern i d’estat que hi assistiran que, per si de cas, reservin hotel per una nit suplementària, la del 22 al 23.
Ara, naturalment, al Parlament europeu bullen els rumors. Sobretot perquè les informacions, a mesura que avança la negociació, es fan més escasses. Ací tothom parlava de transparència, en la sessió parlamentària que ha aprovat l ‘informe Barón-Brok fixant la posició del PE sobre el proper Consell. Però és un eufemisme: tothom sap que les negociacions ara són a porta tancada.
El “mètode Merkel” ha consistit en parlar directament amb tots els caps de govern, sense sotmetre cap proposta per escrit, i afirmar una línia general consistent a dir que vol un acord, però no a qualsevol preu. És una actitud prudent, que va donar bons resultats quan es preparà el mes de març per fer aprovar la declaració del 50è aniversari del Tractat de Roma. El problema és que ara l’exercici és bastant més complicat. Vaig fer una llista, en una nota del 16 de maig (Europa: els punts del litigi) de les desavinences principals. Em sembla que és útil tenir-les en compte, per anar interpretant les senyals que apareixen als diaris. Però convé també tenir present que, quasi tan importants com aquestes qüestions de “contingut” del nou Tractat, hi ha les qüestions de “presentació” dels acords i dels resultats. Mirem, per exemple, el problema que té el govern britànic. Els 21 i 22 de juny, Blair assistirà per darrera vegada al Consell europeu. Pocs dies després passarà els trastos a Gordon Brown. Això, en primer lloc, crea incertesa, sobretot si es té en compte que aquest darrer ha mostrat sempre una actitud reservada i reticent envers la cosa europea. La qüestió està en si el seu govern estarà disposat a subscriure un Tractat, i en quines condicions. Fa unes setmanes, Blair va declarar: “Volem un tractat tradicional modificat que millori les regles de funcionament a Europa, i l’aprovarem per via parlamentària“. Cal veure si Brown es mou en la mateixa línia; és probable que sí. Però, en segon lloc, hi ha el fet que el nou primer ministre haurà d’esquivar un referèndum i per això ha de tenir arguments per fer valdre que no és necessari. En això té un objectiu en comú amb Sarkozy i amb Balkenende: per evitar consultes populars, han de poder argumentar que aquestes són políticament i jurídicament innecessàries, i per tant han d’exhibir un text que s’assembli el menys possible al Tractat constitucional. Brown ho té més difícil que els seus col·legues, perquè una part del seu partit, l’oposició i la majoria de la premsa estan disposats a atacar-lo a la mínima, per “alta traïció“. El “Daily Telegraph” ha qualificat (a portada) d’ “Afront a la democràcia“, una possible renúncia britànica al dret de veto en matèria de justícia i afers interiors.
A mesura que passen els dies creix la nostàlgia pels resultats assolits en el projecte de Tractat constitucional de la Convenció (un text, no ho oblidem, que fou signat per tots els caps de govern de la UE). El que sortirà del Consell del 21 i 22 no ho sabem. Però sí sabem que estarà per sota d’aquell text. En política cal ser “conseqüencialista“: cal pensar en les conseqüències d’allò que proposes i d’allò que fas. Els qui van demanar el “no” a la Constitució hi haurien de pensar, però dubto que ho facin.
En tot cas, ací teniu un marcador, per comptar els resultats del proper Consell:
- El nom del Tractat, la referència al concepte “constitucional”. Els símbols de la Unió;
- L’extensió de les decisions i àmbits acordats per majoria;
- Els criteris de ponderació del vot;
- La personalitat jurídica de la Unió i la seva capacitat per signar tractats internacionals;
- L’estatut de la Carta de drets fonamentals;
- La creació (o no) del ministre europeu d’afers internacionals;
- La demanda de dret de veto (o no) dels parlaments dels estats membres sobre les iniciatives europees;
- L’establiment (o no) de criteris per a futures ampliacions.
Que hi hagi encert… i sort.
Categories: Parlament europeu, Politica europea | Sense Comentaris »