[1] Val la pena llegir amb atenció el [2] discurs de Giorgio Napolitano després de ser elegit de nou president de la República italiana. A més de renyar en termes severíssims els parlamentaris, va fer un seguit de reflexions interessants.

M’han interessat especialment les relatives al “Movimento 5 Stelle” encapçalat per Beppe Grillo i, més en general, al paper polític de les xarxes socials.

Referint-se al M5S, Napolitano va dir el següent:

“Aprecio el compromís d’aquest moviment, àmpliament premiat pel cos electoral com a nou actor polític i parlamentari que ha mostrat la voluntat de comprometre’s a la Cambra de diputats i al Senat, guanyant-se el pes i la influència que els hi  correspon: el del camí fecund, encara que sigui aspre, de la dialèctica democràtica, i no de la incerta i desviada via de la contraposició entre el carrer i el Parlament”.

Féu també un comentari interessant sobre el paper polític de les xarxes socials:

“Tampoc pot, d’altra banda, existir i donar fruits una contraposició entre la Xarxa i formes d’organització política que històricament existeixen des de fa més d’un segle, és a dir els partits. La Xarxa proporciona un accés esplèndid a la política, possibilitats inèdites d’expressió individual i d’intervenció política, i també estímuls a l’agregació i manifestació de consensos i desacords. Però no hi ha participació realment democràtica, representativa i eficaç per a la formació de les decisions públiques sense el tràmit de partits capaços de renovar-se o de moviments polítics organitzats, tots ells vinculats a l’imperatiu constitucional del ‘mètode democràtic’”.