« Europa en perill | Inici | Emma Riverola: Ja està, Ernest »
En record de Maria Aurèlia Capmany: Per un nou compromís col.lectiu
Per Raimon Obiols | 19 October, 2011
Imprimir
Deia Maria Aurèlia Capmany: “No m’identifico amb aquest intel·lectual titubejant entre el risc del compromís i el desig d’absolut, etern adolescent, que fuig davant del compromís que l’apropa a la realitat de l’existència. Per a mi, són més importants les circumstàncies de la vida, per ambigües, contradictòries, incòmodes que siguin, que el desig d’absolut”.
És l’actitud inversa a la dels intel·lectuals que havien restat enfilats a la seva immaculada torre de vori durant l’apoteosi del feixisme a Europa. I és una actitud que, en el seu cas, no va lliscar tampoc cap a l’extrem contrari, on havien caigut alguns intel·lectuals “compromesos” a la postguerra mundial: la pèrdua de sentit crític davant de l’estalinisme, és a dir, el “compromís” que se supedita al dogma i que anestesia la consciència.
Lluny de tot absolut -on es cova sempre, per activa o per passiva, l’ou de la serp-, el compromís col·lectiu de la ciutadania és avui una necessitat imperiosa. Som en un nou i inèdit context d’abast global que té, tanmateix, velles i temibles ressonàncies: profunda crisi del capitalisme, predomini de les respostes de dretes, gravíssimes conseqüències socials, reaccions xenòfobes, populisme antipolític i antidemocràtic…
El moviment dels “indignats” i l’ampla solidaritat ciutadana que ha desvetllat, així com la seva proliferació global, és, en canvi, una prometedora novetat.
És la constatació, un cop més, que la injustícia desvetlla invariablement una revolta i una exigència col·lectiva que vol i anuncia un món en què la dignitat humana no sigui escarnida.
Cal que el sistema democràtic i sobretot les formacions d’esquerres estiguin a l’altura tant de la gravetat del moment i dels perills que comporta com de la nova i vella esperança que hi neix; que estiguin a l’altura d’unes noves generacions més preparades que mai i que, en conseqüència, són més exigent que mai. Cal que, plegats, siguem capaços d’avançar cap a un NOU COMPROMÍS COL·LECTIU.
Un compromís que ha de comportar:
1. La reforma del sistema democràtic, perquè esdevingui més transparent, més net, més proper i accessible, més participat per la ciutadania, amb les noves possibilitats democràtiques que les noves tecnologies permeten i amb la introducció de mecanismes d’autogestió ciutadana.
2. La regulació democràtica de l’economia global, mitjançant l’establiment de les instàncies democràtiques globals que ho han de fer possible, entre les quals una Unió Europea forta i solidària; així com una concertació global entre les unions continentals i els països emergents, disposada a embridar les finances globals i a posar l’economia al servei de la humanitat.
3. Una Catalunya de nou pionera, avançada de les millors causes humanes, capaç d’integrar la diversa majoria del poble en un mateix projecte de ciutadania, llibertat i de justícia; una Catalunya amb un ple autogovern i amb la seva llengua definitivament salvada; una Catalunya lliure, federativa, europeista i altermundista.
Això ens ha de permetre avançar cap a aquell altre món que volem i que sabem possible: un món reequilibrat, sense fam i en pau, respectuós amb el medi ambient i sostenible, cada dia més democràtic, culturalment divers, amb dones i homes iguals i lliures, responsables, austers, capaços de felicitat.
NOU CICLE
Octubre de 2011
Categories: General, Política catalana, Semblances | 1 Comentari »
October 23rd, 2011 a les 17:16
[...] Juan-José López Burniol “La cruïlla del PSC”. Us interessaran també els articles de Raimon Obiols “En record de Maria Aurèlia Capmany: Per un nou compromís col·lectiu” (Nou Cicle [...]