Si hem de fer cas dels demògrafs de la Universitat de Carolina del Nord que estudien el creixement de la població mundial, acabem de passar una data històrica. En base a les projeccions estadístiques del desenvolupament demogràfic entre el 2005 i el 2010, el passat dia 23 de maig, la població que viu a les ciutats (3.303.992.253) ha superat la que viu a les zones rurals (3.303.866.404).

Preveuen que el 2010 viurà a les ciutats (definides com poblacions de més de 100.000 habitants) el 51,3 % de la població mundial, i que el 2030 serà el 60 %.

És una evolució que produeix vertigen. Sobretot si mirem enrere: es calcula que l’any 1900 la població de les ciutats representava el 14 % del total, i el 1800 el 2 %.

Recordo que fa uns anys li vaig preguntar a un ministre xinès de comerç quin era el principal problema del seu país. Em va respondre que la preocupació principal era la suficiència alimentària: donar de menjar a tothom.

Avui em sembla que diria que el problema número ú és donar casa a tothom.

A Xina i a molts altres països amb megalòpolis actuals o futures, un altre repte monumental és imaginar i desenvolupar ciutats que siguin vivibles. Les fotos que segueixen a aquest comentari no són maquetes de Blade Runner: son imatges virtuals de la Beiging Boom Tower, un projecte de barri vertical de 200 metres d’altura que ha proposat la [1] Dynamic City Foundation, una plataforma de reflexió sobre la urbanització de Xina en l’horitzó del 2020.

1 Comment To "Big Bang urbà"

#1 Pingback By Megalòpolis | Notes de Brussel·les On 12 November 2007 @ 18:12