Vistos els resultats d´ahir, el PSC, amb 924.275 vots (32,2 %) i 2.570 regidors i regidores, governarà a totes les capitals i ciutats importants de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, a l´Ajuntament de la capital de Catalunya i al Govern de la Generalitat. De 23 ciutats amb més de 50.000 habitants, en 20 els socialistes han estat la força més votada. És una gran responsabilitat.

Si mirem les coses amb perspectiva (des de les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista fins a la jornada d´ahir), la trajectòria dels governs locals socialistes a Catalunya produeix una certa impressió. Sigui dit sense cap triomfalisme : no trobareu a Europa un cas semblant en l´actualitat; i us sobraran els dits d´una mà per comptar situacions similars d´hegemonia municipal d´aquestes característiques i d´aquesta durada (prop de tres dècades): algun país nòrdic, algunes regions italianes, i pareu de comptar.

La cosa fa més efecte encara si mirem, per exemple, el continuat govern local socialista a ciutats com Barcelona o Girona, on no tenia res de natural: més aviat el contrari. A la capital catalana, en concret, el gerrymandering del franquisme havia deixat fora del terme municipal estricte (Barcelona no havia de competir demogràficament amb Madrid) vastes zones de continu urbà on es concentren grans reserves de vot obrer i popular, d´electorat socialista.

Es poden donar diverses explicacions a aquest fenòmen de llarga durada dels governs municipals socialistes : en primer terme, la pròpia constitució d´una força política (el PSC) sorgida no d´operacions de cúpula sinó de la pròpia societat, inserida en les poblacions catalanes i representativa dels seus sectors més dinàmics (jo recordo que en la primera campanya municipal, l´any 1979, vaig evocar una frase de Carles Riba, que ara torno a citar de memòria :  La ciutat serà nostra perquè sols nosaltres en comprenem en profunditat el profús espectacle).

Després cal esmentar el factor fortuna : el PSC va tenir la sort de comptar amb la fantàstica generació dels alcaldes i alcaldesses de la primera collita. Em sembla que ara una segona generació ha anat prenent el relleu amb encert i està fent molt bé les coses. També es pot parlar d´una cultura política del socialisme català molt arrelada a les tradicions societàries, antiburocràtiques i antijacobines. O de la capacitat d´agregar i mobilitzar en els projectes locals a professionals de primera línia…

Però a mí m´agrada també una altra explicació. Es pot fer servir, per descriure-la, el mot  resiliència. És un terme usat en psicologia per descriure la capacitat d´una persona o d´un grup per seguir projectant-se cap al futur malgrat unes condicions de vida adverses. El PSC ha guanyat força i ha governat les ciutats, entre altres causes, perquè des de posicions de poder econòmic i ideològic conservadores, se li ha discutit justament el dret de ciutat (per ser més precisos, el dret de ciutadania catalana).

En aquest sentit, em sembla que en les tres dècades passades, i sense esmentar noms (perquè assenyalar amb el dit no és de bona educació), es pot dir, per exemple, que en el món local de la dreta (inclòs el nacionalisme conservador) han proliferat els pollastres de granja, i en canvi en el camp socialista han abundat els gratapallers.

Si faig aquest comentari no és per criticar els nostres adversaris, sinó per alertar contra el risc que pel socialisme significaria l´instal.lar-se en l´autocomplaença, en la vocació de poder pel poder, en la comoditat institucional i jeràrquica, o en el fals realisme de la simple gestió de l´estat de coses.

Es pot parlar de resiliència d’una manera més planera: usant el verb pencar. El socialisme català no pot badar: ha de pencar molt els propers temps, amb tenacitat i modesta ambició, perquè la seva responsabilitat és molt gran, i els problemes del present i del futur considerables.

Pencar vol dir, en aquest cas, governar, gestionar, innovar, comunicar, cooperar, col.laborar, pensar, parlar, escoltar, discutir, imaginar, explicar, proposar, i un llarg etcètera.

1 Comment To "Les municipals a Catalunya : el resultat socialista"

#1 Comment By Josep On 29 May 2007 @ 16:19