« Crisi financera: el “veredicte final”? | Inici | McCain vs. Rodriguez Zapatero? »
Tercer dia negre
Per Raimon Obiols | 18 September, 2008
Imprimir
Ahir, per tercer dia consecutiu, hi va haver pèrdues severes a les borses i amenaces sobre diverses institucions financeres que apareixen com a noves víctimes possibles de la crisi. El rescat històric d’AIG, gràcies a un ajut de la Reserva federal de 85.000 milions de dòlars va assegurar de moment els mercats, però a Europa, i després de nou a Wall Street, les pèrdues van continuar. A Moscou, les borses segueixen tancades. Al mateix temps, es parlava de noves víctimes possibles: el grup bancari Halifax Bank of Scotland (HBOS), la banca nord-americana Washington Mutual…
El president de l’Eurogrup, Jean-Claude Juncker va dir ahir que “La crisi financera segueix amb la mateixa violència i el final no és a la vista“. Dominique Strauss-Kahn, director general del FMI, que va augurar que altres grans grups financers es podrien trobar pròximament en “situació difícil“, va dir que la previsió del Fons era que la crisi financera costaria un bilió de dòlars (els Estats Units han esmerçat ja 900.000 milions aquest any en mesures de salvament).
Una conclusió: hem viscut unes dècades (des de l’època de Thatcher i Reagan) escoltant, dia si dia també, un discurs dominant: calia “més Mercat i menys Estat“. Aquesta nova crisi, escrivia ahir Felipe González, “ha liquidat l’estesa creença que el mercat ho arregla tot, ell sol“. Però, en el fons, aquesta “creença” no se la creia ningú: tothom sabia que el “mercat” no vol sentir parlar de l’”Estat” en les èpoques de bonança i de bons negocis, però que necessita, estima i fins i tot adora l’”Estat” (és a dir els diners dels contribuents) en els moments de crisi com l’actual (on, per cert, els bons negocis continuen per a alguns). Així cal interpretar, em sembla, la curiosa crida del president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, a “obrir un parèntesi” en el lliure mercat, que només és sorprenent en aparença.
Categories: General, Món | 1 Comentari »
September 24th, 2008 a les 21:39
[...] és la valoració de la necessitat de control i regulació públics. És increïble llegir els autors més ultralliberals i els polítics més “neocons”, reclamant control públic urgent i intervenció pública d’emergència. Fan bé tots els que en aquest moment alerten [...]