« Congrés del PSC (4): el nostre catalanisme | Inici | Congrés del PSC (i 5): el valor de parlar, el valor d’escoltar »
La fabulosa “ânerie”
Per Raimon Obiols | 17 July, 2008
Imprimir
Un dels dirigents de Convergència ha criticat el President de la Generalitat pel català que parla, i ho ha fet expressant-se, a la ràdio, en un català lamentablement lamentable (valgui la redundància). Heus ací la transcripció de les seves paraules: “la veritat és que he estat a la primera intervenció [de Montilla] i lamento dir-ho, però m’he posat un punt de mal humor al constatar una vegada més com el president del meu país destrossa la nostra llengua, no?, perquè és que ni llegint pot tenir una mínima dicció i pronunciació correcta i crec que això és un dels temes lamentables“. Com podeu constatar, la manera d’expressar-se d’aquest senyor no és precisament un exemple de correcció (és el mínim que es pot dir) i de fet conté, en el fragment transcrit, algunes evidents i clamoroses incorreccions. D’ón ve, doncs, aquest farisaic afany de perfeccionisme aplicat als altres?
L’única resposta que se m’acut és que aquest senyor, que ha imitat unes declaracions rediofòniques de contingut semblant d’una ex primera dama, deu pensar que, en la brega política gairebé tot s’hi val. Però no al preu de fer el ridícul, estimat amic. No al preu de caure en allò que Montaigne assenyalà com la causa de bona part dels mals del món: l’ ânerie; mot que ara no sé traduir al català (rucada no té els mateixos matisos) però que, com és evident, prové d’ase.
El president Tarradellas era un bon lector de Montaigne i potser per això li horroritzava fer el ridícul. Seria demanar massa al senyor dirigent de CDC que, aprofitant les vacances, doni un cop d’ull als Assaigs? És un prec que faig extensiu a l’ex primera dama, autora d’aquella frase gloriosa, l’eco de la qual transita encara per les ones hertzianes de Catalunya: “Em molesta molt que el president de la Generalitat sigui un andalús amb nom castellà”.
P.S.- Seguint amb el seu català, tan correcte, el senyor dirigent de CDC va dir dir la següent rucada provinciana (ací val el terme amb tots els seus matisos): “No passa enlloc del món que el president d’un país no sàpiga parlar la llengua pròpia amb propietat“. És de mala educació assenyalar amb el dit, però el dia que vulguin podem fer una llarga llista de presidents de molts països (el nostre inclòs) que van caure o cauen en aquesta trista limitació. Em permetré , si m’excusen, una única indiscreció: no coneix el senyor dirigent de Convergència el terme bushism (que podríem traduir per bushisme), tan popular als EUA, on s’han publicat fins i tot diversos llibres amb antologies de les pífies lingüístiques, les expressions mal girbades i les inconsistències sintàctiques i lògiques del president del país més potent del planeta? Ací teniu, a la xarxa, una pàgina dels “Bushismes complets“, actualitzat permanentment per Jacob Weisberg (un dels darrers: “The German asparagus are fabulous.” Meseberg, Alemanya, 11 de juny de 2008). Els dirigents de Convergència són fabulosos.
Categories: General, Política catalana, Semblances | 9 Comentaris »
July 17th, 2008 a les 15:47
I li proposes que llegeixi els “Assaigs”…Home!
July 17th, 2008 a les 20:07
Quan hom no disposa d’arguments…
July 17th, 2008 a les 22:22
Quan ho es diposa d’arguments s’addueix l’insult que no és més que3 l’estat psicològic de l’insultant, un estat de negativitat fruit del seu propi context. Quina pena!
July 18th, 2008 a les 19:11
En Felip Puig no parla un català fabrià, és cert, i vostè tampoc no s’expressa amb absoluta correcció normativa, Sr. Obiols (no em faci fer ara la correcció lingüística del seu bloc, que el faria posar vermell). I jo tampoc, tot i que tinc un paper que m’acredita com a traductora jurada de català. Però entre el nostre català i el que empra Montilla, hi ha una distància de mil anys llum. Aquest senyor fa prop de 40 anys que viu a Catalunya i mai no s’ha preocupat d’aprendre a parlar correctament la llengua del país on viu. Com a mínim Felip Puig pot llegir, si s’escau, Montaigne en català, en castellà o en francès. Dubto que el batxiller Montilla hi entengui res, en cap de les tres llengües.
July 19th, 2008 a les 17:57
[...] aquests dies hem tingut un Manifiesto bis, la ficada de pota, La fabulosa “ânerie” com escriu Raimon Obiols, perpetrada pel segon de bord de CiU Felip Puig. Cosa que no es [...]
July 20th, 2008 a les 19:14
[...] aquests dies hem tingut un Manifiesto bis, la ficada de pota, La fabulosa “ânerie” com escriu Raimon Obiols, perpetrada pel segon de bord de CiU Felip Puig. I la coincidència no [...]
July 25th, 2008 a les 16:50
Tants anys dient que el català es un
July 27th, 2008 a les 14:15
Quan Puig parlava del català que parla el President, no parlava de la llengua catalana sinó de tota una altra cosa: del que pensen molts dels seus, i dels qui no ho són. I aquesta altra cosa és quelcom molt més tèrbol que una simple polèmica lingüística. És l’ells i nosaltres, uns al capdamunt i uns altres avall, és que és català qui viu i treballa a Catalunya, però uns catalans manen i altres no tenen dret a manar, és les institucions i el país són nostres; la nació som nosaltres i ningú més. Els altres, ni que faci 30 anys que són aquí, han de parlar català, però no tocar ni un pèl d’alló que és nostre. Nosaltres sols.
El nacionalisme català, tant el de Convergència com el d’ERC, involuciona. Ho veurem cada cop més. Hi ha, però, quelcom que em preocupa més: que els progressistes han continuat parlant de llengua, i ningú no ha tingut coratge de dir-los a la cara que es tractava en realitat de classisme i de nacionalisme, en el sentit mundialment acceptat d’aquesta paraula desprès de 1945.
July 31st, 2008 a les 17:48
Sent una mica malevol, el que queda clar, si mes no, es que l’autor del post, tambe pensa com Puig, que Montilla no parla ni s’expresa be en l’idioma del seu pais. Igual que el president dels EEUU i d’altres, aixo si. Per una altra part es evident, com diu Jaraba, que tampoc parla d’altres consideracions que estan al “trasfons” de l’acusacio.
Ara be, tot i rebutjar radicalment les paraules de Puig, una cosa si que voldria dir amb tota sinceritat, quant al pais valencia tenian a Zaplana de president, moltes vegades em vaig plantejar: a Catalunya seria posible que arrivesim a tindre, algun dia, un president que no parles el catala, com els pasa a n’ells, i l’autorresposta era no. Doncs be, cada dia ho tinc menys clar. Amb la progressio que anem, tambre podria passar a casa nostra?. Esperem que no.