Si una paraula pot ser polisèmica (tenir més d´un significat), imagineu-vos els eslògans electorals. Sovint tens la impressió que són perfectament intercanviables. El cas més brutal que recordo, en relació a aquesta ambigüitat essencial que tenen sovint els lemes polítics, és el de Tommaso Coletti, que fóu senador de “La Margherita” (aquest grup polític Italià que li agrada a Pasqual Maragall) i que actualment és president de la província de Chieti. Va demanar als seus assessors d´imatge un eslògan per promoure un centre ocupacional, i una ment il·luminada li proposà “El treball us farà lliures“.

A Coletti la frase li encantà, per bé que li sonava vagament: n´és prova que, en el prefaci dels opuscles que s´imprimiren, en grans quantitats, hi va escriure “No recordo on vaig llegir aquesta frase, però és una d´aquestes citacions que et fulminen“. Dies després s´assabentà de l´origen: era la inscripció “Arbeit macht frei” de la portalada del camp d´Auschwitz. No cal dir que quedà fulminat per segona vegada.

Així, entre la polisèmia i la filantropia (“amor envers els altres homes, envers el gènere humà“, diu el Gran diccionari de la llengua catalana), es mou la superfície publicitària de les campanyes electorals. I també sovint, cal reconèixer-ho, els propis missatges dels candidats.

Especialment polisèmic i filantròpic va ser el de Rajoy, ahir, a Barcelona.L´eslògan del PP, en aquesta campanya, és “Confiança” i Rajoy intentà ahir persuadir que n’ era mereixedor, moderant ostensiblement el seu to i repartint cordialitat a tort i a dret. Quan venen a fer campanya a Catalunya, els dirigents del PP redueixen automàticament l´agressivitat. Hi ha probablement quelcom d´instintiu en aquest canvi de to, que indirectament ve a significar un homenatge al país: fins i tot Aznar, quan passava per Catalunya, feia l´esforç de canviar l´àcid sulfúric per la vinagreta. A Rajoy li costa menys. En un estil “mel i mató“, s´adreçà especialment als qui veu com a imprescindibles socis de futur, és a dir als dirigents de CiU. “Se puede estar o no de acuerdo con el PP, pero el PP es fiable“, va dir i repetir.

No sé si haurà aconseguit el seu propòsit amb la gent de CiU, però constato que va convèncer a “La Vanguardia“, si jutgem per l´impagable titular a tota plana que li dediquen avui: “Rajoy, como el algodón, no engaña“.

Aposto el que sigui a que no haurien gosat un titular així amb Angel Acebes. No cal fer un exercici d´interpretació massa complicat per veure que l´eslògan “Confiança” ha estat escollit precisament a causa de l’enorme crisi de confiança que generà el govern del PP després de la tragèdia de l´ 11-M.