« Congrés del PSC (2): gestió i idees | Inici | Congrés del PSC (4): el nostre catalanisme »
EUA: eleccions, crisi i economia
Per Raimon Obiols | 13 July, 2008
Imprimir
La crisi econòmica està produint un col·lapse ràpid d’ afirmacions i tòpics que han dominat en les últimes tres dècades, des dels anys del thatcherisme i la reaganomics. Certituds aparentment indestructibles van caient l’una rera l’altra, i fins i tot els sectors conservadors que no es deixen dominar per un doctrinarisme cec i autodestructiu admeten que els clixés que durant anys han passat per anàlisi econòmica sofisticada han entrat en crisi, valgui la redundància, amb la crisi. Avui gairebé ningú gosa repetir les frases fetes que fa ben poc passaven per experta sabiduria: “La regulació és nociva i la solució és desregular“, “les polítiques redistributives són el problema“, “cal més mercat i menys estat“, “l’economia desregulada i el lliure comerç són l’ortodòxia indiscutible“, etc.
El president de la comissió de finances del congrés nord-americà, Barney Frank, acaba de dir en una entrevista: “estem en una crisi mundial i la causa és un excés de desregulació“. Ben Bernanke, president de la Reserva federal dels EUA féu una crida fa un parell de dies a favor “d’una trama més robusta de supervisió prudencial de les banques d’inversió” i afegí que la Reserva necessitava una major autoritat per a incidir en “l’estructura i el funcionament dels mercats financers” perquè “”. l’experiència recent ha il·lustrat clarament l’importància, per tal de promoure l’estabilitat financera, de disposar d’informació detallada sobre els mercats del diner i les seves activitats“.
A The New Republic, E. J. Dionne comenta aquestes preses de posició i assenyala que als EUA “és la tercera vegada en cent anys que s’esfondra el suport a idees econòmiques que semblaven inalterables. La Gran Depressió desacredità les doctrines del ‘laissez-faire’ radical de l’era Coolidge. L’estagflació dels 70 i començaments del 80 minà les idees del New Deal i produí una renaixença de les noció radical de lliure mercat. El què està essent el Pànic del 2008 significarà el final de la darrera era de regles capitalistes“.
En la campanya electoral, observa Dionne, McCain s’aferra encara a la vella ortodòxia econòmica, mentre Obama planteja un paper governamental modestament més actiu, “però les assumpcions econòmiques estan canviant més ràpidament que la retòrica de la campanya“. Demòcrates i republicans poden discrepar en els seus programes econòmics, però ambdues bandes “estan reconeixent la necessitat de més regulació“.
Categories: General, Món, Socialisme | Sense Comentaris »