« La bona política és la que uneix | Inici | La millor defensa? »
Europa, inmigració, demografia
Per Raimon Obiols | 16 July, 2010
Imprimir
Fa cinc anys, l’aleshores secretari general de les Nacions Unides, Kofi Annan, es dirigí al Parlament europeu amb aquestes paraules: “En aquest segle XXI, els emigrants necessiten Europa i Europa necessita els immigrants. Una Europa de portes tancades seria més mesquina, més pobra, més feble i més vella. Una Europa de portes obertes serà més justa, més rica, més forta i més jove, sempre que Europa abordi degudament la immigració.”
A mi em sembla que Annan plantejà bé la qüestió, en els seus dos aspectes bàsics. Primer, l’alternativa entre una europa tancada o oberta, sobre la base d’arguments demogràfics i socio-económics. “Les vostres poblacions“, deia, “es fan més velles i es faran més petites. Sense immigració, la població de la Unió europea caurà de 452 milions en el 2000 a menys de 400 milions en el 2050. Algunos Estats veurien reduir la població en una quarta parte. Un de cada tres italians, por exemple, tindría más de 65 anys – quasi el doble de la proporció actual“.
Un estudi fet per Eurostat el 2008 corroborà aquestes previsions: més defuncions que els naixements a partir de 2015, cosa que significaria l’aturada de l’augment demogràfic per creixement natural. La població passaría de 495 milions el 2008 a 521 milions el 2035, per a disminuir després progressivament fins els 506 milions el 2060. A partir del 2015, el saldo migratori positiu seria a Europa l’únic factor de creixement demogràfic. A partir de 2035, fins i tot aquest saldo migratori positiu podría no compensar la variació natural negativa. Aleshores la població començaria a baixar. La població de més de 65 anys passaria del 17,1% en el 2008 al 30% en el 2060, y la dels de més de 80 anys progresaria del 4,4% actual al 12, 1%. És a dir: quasi un terç de la població europea tindría 65 anys o més en el 2060.
En funció d’aquestes i altres dades consistents, sembla fora de discussió que, com deia Annan en la seva crida a Estrasburg, “Europa necessita la immigració“. El repte que es planteja aleshores és com “abordar-la correctament.” En la discussió sobre com fer-ho, es produeix sovint confusió perquè molts hi busquen una instrumentalització interessada, tractant de fomentar inquietuds en les opinions públiques, especialment en els sectors socials més vulnerables i els territoris més problemàtics. Malauradament, a tot Europa i també a Catalunya, hi ha forces polítiques que volen instrumentalitzar la immigració per treure’n rèdits electorals, jugant amb la mentida, el populisme i els sentiments irracionals per esgarrapar vots.
Davant d’aquests intents es produeix la reacció lògica dels principis bàsics de la dignitat i dels drets de les persones, de la defensa dels més febles, de l’hospitalitat i la solidaritat humanes. Em demano si amb això n’hi ha prou, i crec que no: les bones intencions no són suficients. Calen polítiques potents d’acollida, integració, convivència i cohesió social, en la que estiguin involucrats activament tots els sectors de la vida catalana, els públics i els privats. Cal evitar les injustícies i cal també superar el risc dels aïllaments comunitaris rígids, de la segregació social i ètnica, que, fent créixer la desconfiança col·lectiva i el malestar, faria difícil la vida democràtica.
A Catalunya el Pacte nacional per a la immigració, aprovat pel govern i subscrit per la major part de forces polítiques, agents socials i organitzacions associatives de Catalunya, és un bon document programàtic que hem de saber impulsar, partint d’un ampli repertori de bones pràctiques ja existents. Cal que ens exigim entre tots un fort impuls en aquesta tasca. I cal que els partits signin un compromís de no instrumentalització del fet migratori en els períodes electorals.
Categories: General | Sense Comentaris »