[1] Després de quatre anys de normalitat en la vigència i aplicació del nou Estatut, un Tribunal Constitucional dividit i deslegitimat, després d’un procés penòs,  anòmal i degradat, ha acordat una sentència que crea, d’una manera totalment artificial i irresponsable, una situació molt greu.

Durant aquests quatre anys, el nou Estatut no ha generat cap problema rellevant, ni en els drets ciutadans,  ni en el funcionament de les institucions i dels serveis públics, ni en les relacions entre les nostres institucions nacionals i les de l’Estat central.

En una situació de crisi econòmica i social, no s’ha produït cap problema ni en la convivència diària de la ciutadania ni en la unitat civil del poble de Catalunya.

Per contra, la sentència del Constitucional, crea una situació de conflicte que el nacionalisme espanyol ha estat perseguint durant quatre anys de manera calculada.

Subordinant-se als plantejaments involucionistes i catalanòfobs del PP, el Tribunal ha actuat políticament. Ha  pretès erigir-se en una mena de tercera cambra espúria. Uns pocs jutges dividits i desprestigiats han pretès invalidar el pacte assolit entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, aprovat per aquestes i referendat democràticament pel poble de Catalunya.

Aquesta sentència és una gravíssima perturbació. Però al seu darrere  hi ha, a més,  una gravíssima provocació.

És evident que hi ha un intent malèvol de la dreta espanyola que, generant aquest conflicte, vol en realitat liquidar el pacte constituent de 1978  en un sentit involucionista.

És evident també que es vol que això generi una situació de confrontacions a Catalunya, exasperant posicions, jugant amb enganys i divisions, propiciant una situació que permeti un nou designi assimilador contra Catalunya.

Això és intolerable. No es pot deixar passar. Per tal d’ impedir-ho, Catalunya ha d’unir-se.

Necessitem la unitat, expressada al Parlament i a la societat, de totes les forces polítiques i socials de Catalunya.

Necessitem la unitat  al voltant del President de la Generalitat i de les nostres institucions nacionals.

Qui vulnerés aquesta exigència  assumiria una greu  responsabilitat, perquè la unitat és una condició imprescindible per defensar amb eficàcia allò que ens pretenen negar.

Demanem una resposta massiva del poble per a manifestar-se  de manera cívica i democràtica al servei de Catalunya, de les nostres institucions i llibertats.

Demanem l’acció unida de les forces polítiques que defensen la Generalitat i l’autogovern, fins  a recuperar totalment el contingut de l’Estatut que el poble de Catalunya va votar en referèndum.

Nou Cicle

dimarts 29 de juny de 2010

1 Comment To "Una declaració de Nou Cicle: L’hora de la unitat, l’hora de Catalunya"

#1 Comment By vivayo On 11 July 2010 @ 21:32