« Política que no escolta, política que no parla | Inici | Dos nous llibres de la Convenció »
PSC federalista, PSC federador
Per Raimon Obiols | 27 June, 2008
Imprimir
Resulta obvi dir que el federalisme és un tret característic de la cultura i del projecte del PSC. Però potser seria més apropiat dir que no és tan el federalisme com a doctrina, sinó la idea i el mètode de la federació, en els distints àmbits de la seva acció (i no sols com a idea de modernització de l’Estat), allò que constitueix el caràcter més substancial del PSC.
En aquest sentit, més que federalista, seria més exacte dir que el PSC ha estat i (ha der seguir sent cada vegada més) un partit federador. No es tracta de jugar amb les paraules. Es tracta de tenir en compte algunes coses molt importants,pensant en el passat i sobretot en el futur del partit dels i de les socialistes de Catalunya.
De cara al passat, convé tenir present que el PSC va federar el socialisme català, unint-lo en un sol partit, que ha esdevingut el principal partit de Catalunya. Convé tenir present també que la seva funció federadora s’ha exercit en els trenta darrers anys en el terreny, més de fons, de la unitat civil del poble de Catalunya, contribuint junt amb altres grups federadors de l’esquerra política i social (els sindicats UGT i CCOO, especialment) a fer realitat els lemes de “som i serem un sol poble” i “la llengua no ens dividirà“). Aquesta funció de socialització federadora ha contrastat amb les tendències de signe contrari que han existit també en la política i la societat catalanes, i que apuntaven més cap a objectius de compartimentació, patrimonialització o instrumentalització dels sentiments d’identitat existents a Catalunya.
En tercer lloc, una funció federadora del PSC ha consistit en mantenir un objectiu estratègic permanent d’aliança de les forces catalanistes de progrés (en els ajuntaments, a la Generalitat, etc.). Amb expressions diferents (“majoria nacional i de progés“, “Tripartit“, “Entesa de progrés“, “majoria catalanista i d’esquerres“, etc.), però amb uns plantejaments d’aliances i de programes coincidents, aquest objectiu federador ha estat impulsat pel PSC com un element substancial de la seva estratègia política a Catalunya.
És bàsicament per aquests tres motius (unitat política dels i de les socialistes; unitat civil del poble de Catalunya; entesa catalanista de progrés), que es pot parlar pròpiament del PSC com a partit no genèricament federalista sinó concretament federador.
Ara, de cara als anys a venir, aquesta funció federadora del PSC s’ha d’aplicar a nous reptes.
El primer (probablement el més trascendental en termes històrics) és el de federar (“agrupar democràticament per un fí comú“) els homes i dones migrants, vinguts d’altres terres, en la societat catalana, mantenint els objectius de la unitat civil del poble de Catalunya, el seu progrés i les seves llibertats.
El segon és l’objectiu (també estratègicament decisiu) de federar societat i política, evitant una deriva cap a la privatització i l’estranyament entre el conjunt de la ciutadania i les institucions i instruments de la democràcia. Això implica una nova agenda de renovació enèrgica de les formes de la política democràtica.
El tercer és l’objectiu de federar les esquerres polítiques, socials i culturals, en el nostre país i internacionalment, per tal de respondre als reptes del segle XXI (globalització, construcció d’Europa, economia i societat del coneixement, individualització social, noves desigualtats, etc). No està escrit enlloc, en aquest sentit, que el procés d’unitat dels i de les socialistes de Catalunya estigui històricament clos: els nous moviments i realitats socials i culturals exigiran molt probablement un gran esforç de creativitat, imaginació i impuls de noves formes federadores.
El quart objectiu és el de federar una majoria de govern de progrés a Catalunya, que asseguri la màxima eficàcia i la màxima força en el desplegament de les nostres llibertats, de les nostres capacitats i recursos , de la nostra acció d’autogovern, >> i de la nostra solidaritat.
És per aquestes raons (n’hi ha encara d’altres) que em sembla que cal pensar en el PSC com un partit concretament federador, i no sols des d’una perspectiva de recapitulació històrica, sino pensant sobretot en el futur.
Categories: General, Política catalana, Socialisme | 2 Comentaris »
June 27th, 2008 a les 20:28
[...] Obiols publica a les seves notes de Bruxel·les un article, PSC federalista, PSC federador, al qual -com ens té acostumats- difícilment se li pot canviar una [...]
July 4th, 2008 a les 13:40
¿A quiénes sirven los sindicatos?
Si los sindicatos sirvieran a los trabajadores no existirían las Secciones Sindicales, si no los Comités de Empresa y los Delegados de Personal, auténticos representantes electos de los trabajadores, laminados en su representatividad por las Secciones Sindicales, auténticos sanedrines de enchufados a dedo por las cúpulas sindicales.
Éstos y no aquellos tienen el poder sindical y defienden, como es casi natural, a los que los colocaron en sus poltronas y no a los trabajadores que no les eligieron.
Por esto cada día tienen menos afiliados y menos apoyo sindical. Hoy los sindicatos son estructuras de poder al servicio de los poderes políticos y económicos.
Carlos Menéndez
http://www.creditomagazine.es