« Europa i la dreta | Inici | Política que no escolta, política que no parla »
Per què s’imposa la dreta a Europa?
Per Raimon Obiols | 25 June, 2008
Imprimir
Marc Lazar, un historiador especialista en l’esquerra i la política italiana, publica en el darrer número de la revista Esprit una nota que du per títol Pourquoi la droite s’impose-t-elle en Europe? que val la pena de llegir. Lazar parteix de les darreres eleccions italianes, que donaren la victòria a la dreta berlusconiana (47,3%, contra només el 38 % al PD de Veltroni i el grup de Di Pietro) i diu que “és el testimoni d’una evolució política més general a Europa“. En efecte, en les eleccions produides en el darrer any, l’esquerra només ha gunayat a Espanya, mentre la dreta ho ha fet a França, Estònia, Finlàndia, Polònia, Bèlgica, Dinamarca, Grècia i Irlanda. Naturalment, diu Lazar, cada elecció nacional té “la seva particularitat determinada per la història política del país, la forma d’escrituni en vigor, el joc dels partits, el paper dels líders, etc.”. Però resta el fet que “un moviment de fons s’afirma: la dreta domina el continent europeu. I l’esquerra topa amb dificultats, sigui quina sigui la seva estratègia – unió de les esquerres, aliança amb el centre o els verds, cursa en solitari – o el posicionament que adopti – programa clàssic de l’esquerra estatista, recentratge sobre el model Tony Blair o bé voluntat, com és el cas d’Itàlia, de superar les fronteres més clàssiques de l’esquerra pel biaix de la formació d’un nou partit, el ‘Partito democratico’, fruit de la fusió dels antics comunistes i de representants del centre”.
Com interpretar aquesta situació? Lazar creu que és falsa una de les raons avançades des de l’esquerra segons la qual els europeus “cedeixen als cants de sirena del “populisme”, de la xenofòbia o fins i tot el racisme, i giren inexorablement cap a la dreta“. Pel contrari, opina que la dreta guanya perquè “ha realitzat una tasca d”aggiornamento’ bastant coordinada, entre els partits i els parlamentaris europeus, en el si del Partit popular europeu o gràcies a les fundacions i els ‘think tanks’“. I perquè “s’ha provist de veritables líders, que sovint son excel·lents comunicadors“. La dreta, afegeix, “tendeix a unificar-se“, “reforça les seves organitzacions i no negligeix el treball sobre el terreny“. Ocupa, a més “un ample espectre polític” i no dubta a emparar-se, si li cal, dels temes de l’esquerra.
Aquest domini de la dreta no és inel·luctable. L’opinió pública a Europa no s’ha passat en bloc a la dreta: “Si bé es mostra més sensible a alguns temes predilectes de la dreta, com ara la inesguretat, la immigració i la identitat nacional, també, al mateix temps, una gran part de l’opinió reclama protecció social“. D’altra banda, assenyala Lazar, hi ha cicles electorals: en els anys noranta l’esquerra governava a onze dels quinze països que aleshores formaven la UE. Però afegeix (i crec que té en això toca un punt essencial) l’esquerra “cometria un greu error si esperés passivament un canvi del cicle, amb, per exemple, un hipotètic retorn de la prosperitat econòmica que li seria ‘a priori’ més beneficiosa perquè li permetria reclamar polítiques de més ampla redistribució social“. Pel contrari, ha de superar amb decisió els seus “handicaps“: els seu dèficit de credibilitat en qüestions de seguretat, la manca d’envergadura dels seus líders, la negligència del treball sobre el terreny. Li manca, sobretot, un “cos de valors mobilitzadors” que es distingeixi clarament dels de la dreta i “li permetin fer viure de manera mobilitzadora el seu reformisme“.
Categories: General, Parlament europeu, Politica europea, Socialisme | 1 Comentari »
June 25th, 2008 a les 22:17
Estic absolutament d’acord amb el que diu En Lazar. Amb el meu estil més planer i de no professional amb el tema, vull donar entendre la mateixa visió i opinió al meu blog, i francament, m’alegra poder verificar que no estic tant errada des de la meva posició de ciutadana observadora i preocupada per allò que passa, que ens passa a Europa.
Però, vull confiar amb els nostres polítics, amb vosaltres, i sé que fareu tot allò que estigui a les vostres mans per retornar la confiança que li cal a l’esquerra.
Paciència.