« On anirà el Partito Democratico? | Inici | Irlanda: doncs és que no »
Amb Veltroni a Nàpols
Per Raimon Obiols | 11 June, 2008
Imprimir
Walter Veltroni, el líder del Partito Democratico italià , ha vingut aquest matí a Nàpols, a una reunió del grup parlamentari del Partit socialista europeu. En el PD, les aigues baixen agitades. Fa uns dies, el diari “La Repubblica” va donar a conèixer un suposat “pla D’Alema” per a l’ ingrés del PD en el PSE. D’Alema hauria proposat al cap del nostre grup parlamentari, Martin Schulz, que els diputats del PD italià s’adherissin al PSE com a grup federat, gràcies a una modificació dels estatuts que permetés l’adhesió de “partits amics“. Hi va haver tota mena de desmentiments a la premsa italiana, però les reaccions dels sectors catòlics i liberals del PD foren immediates: d’adherir-se al PSE, ni que sigui amb matisos, ni parlar-ne.
Després hi va haver, diumenge passat, una duríssima presa de posició de la revista “Famiglia cristiana“, on molt hi veuen la posició oficiosa del Vaticà , comminant Veltroni a desfer-se de l’”ala radical i laicista” del PD o, en cas contrari, a resignar-se a l’abandó de l’ala democristana i catòlica liberal. “Veltroni ha traït les expectatives dels catòlics” escrivia, sense signar, el director de la revista, un sacerdot que, com es pot constatar, no es queda en mitges tintes.
Hi ha, en tercer lloc, una ofensiva del sector del PD lligat a l’ex cap de govern, Romano Prodi, que demana una valoració crítica dels resultats de les últimes eleccions. “Certament hem de reflexionar sobre la desfeta electoral“, ha dit la cap del grup en el Senat, Anna Finocchiaro, “però això no ha d’implicar que es posi en discussió Veltroni“.
És en aquesta situació que ha arribat el president del Partito Democratico a la reunió del grup del PSE. El seu president Martin Schultz, a la premsa italiana, havia reiterat els plantejaments del PSE: «Fem al PD l’oferta d’acollir en el nostre grup totes les forces progressistes; ja hem modificat els nostres estatuts en aquest sentit. Crec que podem obrir-nos a forces que comparteixen els nostres valors i aue no vénen de la socialdemocràcia tradicional“. Però afegint : “No es pot reproduir a Europa allò que es vol fer a Itàlia. els homes i dones que fan política a Itàlia han de donar-se compte que Europa no és una Itàlia ampliada“.
Veltroni ha fet una intervenció molt cauta. Ha dit – i té raó – que a Itàlia, “i no sols a Itàlia“, un factor que afavoreix la dreta són els sentiments d’inseguretat i de por al futur que té molta gent.
Té raó, pero a mi em sembla que una paradoxa de la situació actual del PD és que el nou partit és més aviat un factor d’inseguretat política, a causa de les seves querelles i de la seva poca definició. Per exemple, pel que fa a la futura adscripció europea del PD, Veltroni ens ha dit que es trobarà una solució, i que el diàleg és intens, però no ha concretat. De fet, a mi em sembla que en el moment actual no pot fer-ho perquè les discrepàncies a l’interior del seu partit són molt grans, i no sembla que hagin de minvar.
Categories: Parlament europeu, Politica europea, Socialisme | 3 Comentaris »
June 11th, 2008 a les 13:32
Alguns comentaris a L’Unità sobre la intervenció de Veltroni al grup del PSE:
* alle persone non importa dove ci colloocheremo in europa. a me si e molto. Facciamo le primarie e alla fine chi reputerà inaccettabile la collocazione europea del partito semplicemente fa i bagagli ed esce.
(11/06/08 – 12.33) leonardo d ottavi
* Cosa vuol dire che Veltroni ricuce con Rutelli??? Ha accettato che il PD non entrerà nel PSE? Oppure Rutelli ha accettato il contrario? Si ricuce nel merito altrimenti è un accordo di potere e basta. Ripeto le primarie?
(11/06/08 – 12.15) Daniele
* diamo velocemente voce ai circoli nei quali si deve discutere anche del problema della collocazione del PD nel Parlamento Europeo. Ritengo necessario un congresso starordinario per definire linea e corpo del PD
(11/06/08 – 11.53) Doriano Lamberti
* E’ pur vero che l’italia non è l’europa ma è un paese sovrano. Nessuno Schltz appartenente a questa obsoleta, inutile assemblea massonica chiamata internazionale socialista o comunista può pensare di imporre in italia la sua opinione.
(11/06/08 – 11.49) piova
June 12th, 2008 a les 11:32
Lo peor de toda esta historia no es la derrota que han sufrido las izquierdas italianas. Lo más dramático es que, tras el terremoto (así lo ha calificado Epifani) el Pd está dividido. Por lo demás, la negativa de algunos exponentes del Pd hablaron, antes del nacimiento de dicho partido, con claridad. Con claridad y coherencia: nunca fueron socialistas y no querían serlo ahora. Conozco a Marini desde hace tiempo y es una persona que nunca tuvo pelos en la lengua. En concreto, la responsabilidad de que el Pd no se adhiera al PSE está en los que hablaron, desde los Ds, sin decir nada claro. La cosa tiene su aspecto chocante: quienes más hablaron de europeísmo ahora se encuentran en una situación autárquica. Una prueba de esta autarquía es ese caballero que habla de soberanía, acompañado con la salsa del banal cogotazo cuando habla de la “secta masónica”. Otro enmascarado que necesita un antifaz para ejercer su vacía libertad de (in)expresión.
Ojo con la directiva del horror
June 12th, 2008 a les 17:13
i quan no baixen “les aigües baixen agitades” a l’esquerra italiana? Cada moviment cap a dreta o esquerra expulsa gent i redueix les bases.
Conec de primera ma la desfeta de Sinistra Giovanile en l’ultim procés de reunificació. Tot i que fins i tot els que van abandonar l’organització són optimistes respecte al futur…aquestes coses fan mal…molt mal.