« Itàlia, Itàlia | Inici | Després dels resultats electorals a Itàlia »
La fam
Per Raimon Obiols | 15 April, 2008
Imprimir
El panorama de la fam al món és terrible, complex i contradictori. D’una banda, en els darrers anys, milions de persones, a la Xina, la Índia, Brasil i altres països, han pogut sortir de la subalimentació crònica. Però d’altra banda, augmenten al món les persones que topen amb dificultats per alimentar-se. Així, centenars de milions de persones surten de la fam, mentre uns altres hi entren. La ONU preveia, el 2007, que si no s’actua per fer front al problema el nombre de persones patint de malnutrició podria augmentar en uns 600 milions d’ací al 2080.
Hi ha hagut i hi ha mobilitzacions i protestes per l’augment del preu dels aliments bàsics a molts països: a Mèxic, Marroc, Uzbekistan, Iemen, Indonèsia, Camerun, Egipte, Guinea, Mauritània, Senegal, Bolívia, Burkina Fasso, etc. La FAO, l’organització de les Nacions Unides per l’alimentació i l’agricultura, diu que l’índex d’aquests preus van augmentar un 35 % el 2007 i segueixen pujant. No és un fenomen conjuntural. “Hi un nou rostre de la fam”, va dir Josette Sheeran, directora del Programa alimentari mundial (PAM), en un compareixença al Parlament europeu, el març de 2008, “hi ha menjar en els supermercats, però la gent no el pot comprar”. En aquesta compareixença, Sheeran va dir que les reserves del PAM es trobaven en el seu nivell més baix dels darrers 30 anys, i que les senyals d´alarma es multiplicaven: Rússia havia congelat els preus de la llet, els ous, l´oli i el pa; Afganistan havia demanat al PAM incloure dos milions i mig més de persones a assistir; Pakistan havia reintroduït les cartilles de racionament; l´Ã ndia havia prohibit le exportacions d´arròs.
Hi ha diversos factors al darrere d´aquesta crisi. El percentatge de població activa en l´agricultura baixa, no sols en els països desenvolupats (4% en l´OCDE) sinó a tot el món, en alguns casos de manera espectacular (a Malaisia, del 51 al 18 % en quatre dècades; a Xina, del 85 al 50 %). Hi ha l’augment de la demanda (a la Xina, el consum de carn ha passat de 20 a 50 kilos) que repercuteix sobre el preu dels cereals farratgers. També incideix el preu del petroli i la seva repercussió en el preu del transport marítim. El descens del dòlar (moneda d’intercanvi per les matèries agrícoles) fa que els productors cerquin una compensació augmentant els preus. També incideix en la crisi actual el ràpid desenvolupament dels cultius per a biocarburants. Hi ha, de manera alarmant, fenomens especulatius: arran de l’actual crisi financera, els inversors es “refugien” en les matèries primeres, provocant una gran pujada dels preus aquestes darreres setmanes. No és estrany, en aquest context, que les reunions a Washington de la Banca Mundial i del FMI s’hagin centrat en l’afer. Potser s’haurien tingut de despertar abans.
Actualment, el Programa alimentari mundial (PAM) alimenta uns 90 milions de persones, dels 860 milions que pateixen fam. Quan costaria alimentar-los a tot, i per tant eliminar la fam del món? Jacques Diouf, un senegalès que dirigeix des de 1994 l’agència de les Nacions Unides per l’agricultura i l’alimentació (la FAO), té una resposta ràpida a aquesta qüestió: “El 2 % de les despeses militars del món“.
Categories: General, Món | 1 Comentari »
May 7th, 2008 a les 16:36
[...] de cinc anys moren cada any per malalties lligades a la desnutrició. Les persones víctimes de la fam són uns 854 milions (12 més que l’any passat). Ara, el president de la Banca Mundial, [...]