« El congrés de CDC | Inici | El nét del professor Tornassol, al Parlament europeu »
CDC i el català que es parla
Per Raimon Obiols | 11 April, 2008
Imprimir
«Em molesta molt que el president de la Generalitat sigui un andalús amb nom castellà . I a més crec que el president de la Generalitat ha de parlar bé en català”, va dir a la ràdio fa uns dies la senyora Marta Ferrussola, parlant amb Justo Molinero. Aleshores, l’entorn del president Montilla va dir que “hi ha afirmacions que és millor no comentar“. I l’ex president Jordi Pujol va difondre un comunicat deixant constància de que no compartía les paraules de la seva dona i assenyalant que el fet que Montilla sigui president de la Generalitat “parla positivament de Catalunya i de Montilla“. D’acord.
Però ara Oriol Pujol i Ferrussola ha tornat a insistir en la qüestió, donant, com un bon fill, laó raó al pare i a la mare. Ha dit Oriol Pujol: “m’agradaria molt que el president del govern del meu país parlés correctament el català , molt correctament, i si es diu com es diu, o és d’on és, m’és igual“.
Potser sí que ara toca un comentari, que és el següent: a mi també m’agradaria (molt) que els dirigents de CDC parlessin correctament el català . No és sempre el cas, ni de bon tros, encara que aquest fenomen no és privatiu, certament, de CDC. Però ja que a CDC, amb tan bona educació, assenyalen amb el dit (a un president que ha fet més que ells a favor de la llengua catalana), ens els haurem de mirar (i escoltar) amb més rigor.
Vegeu (o millor: escolteu) un exemple entre molts: el cas del líder convergent a l’Ajuntament de Barcelona, persona en molts aspectes admirable, però no precisament pel seu ús i pronúncia de la llengua catalana, que trepitja, maldestre, d’una manera reiterada, sense que a ningú fins ara se li hagi passat pel cap de fer-ho notar, com ara ho faig en aquest moment perquè estic una mica molest amb les declaracions de la senyora Ferrussola i les del seu fill.
(Avui llegeixo per cert, a la premsa, quelcom que em fa pensar que el domini que aquest líder convergent té de la llengua castellana no és millor que el que té del català : a la sortida d’una conferència de Tony Blair, “declaró a los periodistas que es un ‘cierto entusiasta’ de Blair, pese a recriminarle su participación en la guerra de Irak“. És el que dic: aquest “cert entusiasta” és una persona magnífica, però no té talent per les llengües. I què? Doncs res: potser seria un bon alcalde, com Montilla és un bon president. Seria millor que aquestes declaracions poca-soltes sobre el català del president Montilla no s’haguessin produït.
Categories: Política catalana | 2 Comentaris »
April 13th, 2008 a les 18:10
Si analitzem amb lupa a tots els polítics catalans, dels que han parlat el català des de petits a casa seva, principalment aquestos, es faria pales el poc domini del català correcte que gaudeix la nostra classe política; per algú que a casa no l’ha parlat habitualment, i l’ha hagut de conèixer mitjançant el seu estudi, resulta obvi que els seus coneixements seran molt més amplis, fins al punt de fer anar paraules que son desuetes a l’us quotidià d’una conversa normal de gent de carrer, amb tot el meu respecte cap a tots els modismes propis de cada racó del nostre territori.
És molt més complexe del que pot semblar parlar el català correctament, dubto que hi hagi algú que ho hagi aconseguit, malauradament sempre farem d’errades lingüístiques.
April 21st, 2008 a les 13:46
Si José Montilla és president de Catalunya és degut a un procés democràtic clar i net. És el què hem volgut i és el què tenim per legítima voluntat popular. No entenc doncs perquè aquesta mania general de criticar tant el seu català si a més, mirat objectivament, el parla força bé. A qui s’hauria de criticar severament és a aquells notaris, advocats, jutges…, que no els ha elegit ningú, que parlen o escriuen un català deplorable i a sobre et fan unes factures que et balden.
En quant a aixó que diu el Raimon en el seu article que ha dit la Ferrussola “Em molesta molt que el president de la Generalitat sigui un andalús amb nom castellà”, crec que no s’ajusta a la realitat. Pel que jo tinc entés crec que, en honor a la veritat, en cap moment va dir que li molestava que fos andalús. Pel que fa al nom, em sembla que s’ha magnificat massa que un particular que no té ni ha tingut cap representació política, encara que sigui la muller d’un ex-president de la Generalitat, afirmi que li molesta que el President de Catalunya usi el nom en castellà. I què? Si es digués Kevin o Jonatan potser també molestaria a algú, aixó és lliure que agradi o no.